DONZENA ESTACIÓ

Jesús a la creu, la mare i el discipol


 

V. T'adorem, Crist, i et beneïm
R.
 Perquè amb la teva Santa Creu has redimit el món


En aquella hora, Jesús, veient la seva mare i al costat d'ella el discipol que ell estimava, va dir a la seva mare: «Dona, aquest és el teu fill!». Després va dir al discipol: «Aquesta és la teva mare». I des d'aquell moment, el discipol la va prendre en la seva casa (Jn 19, 26-27).

 

 

MEDITACIÓ
A l'entorn del Crucificat es recompon la comunitat dels creients. Com en l'hora anticipadora de Cana, en l'hora de la creu, quan el Fill dona l'Esperit dels temps últims, hi és present Maria, la Mare, i Joan, el testimoni dels segles de l'amor.
De l'arbre nou de la vida, de la seva linfa de dolor i de sang, néix el poble nou.
Així havia profetitzat Caifàs: «És millor que mori un sol home pel poble». En efecte, « Jesús havia de morir per la nació, i no només per la nació, sinó també per reunir junts els fills de Déu que estaven dispersos » (Jn 11, 50-52).
I ets tu, Mare, que en Joan tots ens acull, i tots en el dolor ens engendres, els primers i els últims, tots.
I nosaltres, teus fills, reengendrats de la sang i de l'aigua, com Joan et rebem: preciosa herència en el camí de fe, presència silenciosa, invitació a aturar-se davant de les creus infinites de la humanitat per portar consol, esperança de salvació.

ORACIÓ
Per sempre, Jesús, en el fusta infame i gloriosa: perquè l'home pugui sempre menjar de l'arbre de la vida i beure de la font de la salvació.
Per sempre al teu costat la Dona: perquè en la fe i en el dolor sigui mare de tots els homes, del teu sang i de l'Esperit engendrats.
Per sempre al teu costat el Discipol: perquè l'Església et doni en tot temps testimoniatge del seu amor fort i fidel.
Renova en nosaltres, Senyor, el misteri de la creu, on tu reveles l'amor infinit del Pare, allargues el don de l'Esperit, uneixes per sempre la Mare als discipols.

 

Nostre Pare ..

Santa Mare, deu, feu que les ferides del Senyor siguin impreses en el meu cor.