Sant Joan de la Creu
ASCENSIÓ AL MONTCARME
L'obra present, composta pel pare fra Joan de la Creu, carmelita descalç, pretén ajudar les ànimes a disposar-se millor espiritualment, per tal d'assolir més àgilment la unió amb Déu. Tant als principiants com als que ja han avançat pels camins de l'Esperit, ofereix consells útils i doctrina sòlida per alliberar-se de totes les coses temporals, però també per no deixar-se enredar en els béns espirituals i romandre en aquella perfecta despullament i llibertat espiritual, indispensables per a la unió amb Déu.
ARGUMENT
Tota la doctrina que exposaré en aquesta Ascensió al Mont Carmel està continguda en les estrofes que segueixen. En elles s'indica la manera d'ascendir fins a la cima de la "Muntanya", que representa aquell sublim estat de perfecció que aquí anomeno unió de l'ànima amb Déu. He volgut recollir-les aquí totes juntes, tant perquè seran punt de referència constant en la meva exposició, com perquè es pugui comprendre i veure en el seu conjunt l'essencial del que comentaré. En el curs de l'explicació, quan l'argument ho sigui útil, es tornarà a portar cada estrofa individual i els versos distints. Aquí teniu la poesia.
ESTROFES
Allí l'ànima canta la feliç sort que tingué en passar a través de la nit fosca de la fe per arribar, despullada i purificada, a la unió amb l'Estimat.
1. En una nit fosca,
amb ansietats, tota inflamada pel meu amor,
oh, sort afortunada!,
sortí, i no vaig ser notada,
mentre la meva casa estava abandonada al son.
2. En la foscor i més segura,
per l'escala secreta, disfressada,
oh, sort afortunada!,
en la foscor i ben amagada,
mentre la meva casa estava abandonada al son.
3. En la nit gojosa,
en secret, sense ser vista,
sense veure cosa, ni altra llum ni guia tenia
sinó aquella que al cor m'encenia.
4. I aquesta em guiava,
més segura que el sol a migdia,
allà on m'esperava
qui bé jo coneixia,
en un lloc on ningú no es veia.
5. Nit que em guiàs,
oh, nit més que l'alba complaguda!
Oh, nit que reuní
l'Estimat amb l'estimada,
estimada en l'Estimat transformada!
6. Al meu pit florit,
que intacte sol per ell tenia reservat,
allà s'hi posà adormit
i jo l'acariciava,
i la cabellera dels cedres ell ventilava.
7. La brisa d'altres cims,
allora que els seus cabells desfeia,
amb la seva mà lleugera
el meu coll ofegava
i tots els meus sentits en èxtasi em rapta.
8. Allà em vaig estendre, em vaig oblidar,
el rostre sobre l'Estimat vaig inclinar,
tot va acabar i em vaig reposar,
deixant tot pensament
entre els lliris perdut i oblidat.
PRÒLEG
1. Per poder explicar i fer comprendre aquesta nit fosca, a través de la qual l'ànima ha de passar per arribar a la llum divina de la perfecta unió amb Déu, per quant sigui possible en aquesta vida, caldria una ciència i una experiència superiors a la meva. De fet, són tantes les dificultats i tan denses les tenebres, espirituals i temporals, que ordinàriament les ànimes afortunades solen travessar per assolir aquest sublim estat de perfecció, que no n'hi ha prou ni amb la ciència humana per comprendre-les ni amb l'experiència per descriure-les. Només qui passa per aquesta prova podrà donar-ne una avaluació, però no parlar-ne.
2. Per tant, per dir alguna cosa d'aquesta nit fosca, no m'afiaré ni a l'experiència ni a la ciència, perquè ambdues poden fallar i enganyar, tot i que intentaré aprofitar-me'n per quant sigui possible. En veritat, durant l'exposició del que, amb l'ajuda de Déu, pretenc dir, sobretot de les coses més importants i difícils d'entendre, m'afiaré de la Sagrada Escriptura. Si es deixa guiar per aquesta, no es pot mai equivocar-se, perquè l'Esperit Sant parla en ella. Si aleshores
incorreig en algun error, no entenent bé el que l'Escriptura afirma o nega, no pretenc gens desviar-me de la correcta interpretació i de la doctrina de la santa mare Església catòlica. En tal cas, em submeto i em remeto completament no només al seu magisteri, sinó també al judici de persones més competents en la matèria.
3. A escriure aquesta obra m'ha empenyat no la capacitat de realitzar una empresa tan àrdua, sinó la confiança que diposito en el Senyor, segur que m'ajudarà a dir alguna cosa, donat la necessitat en què es troben moltes persones. Aquestes, de fet, després d'haver emprès el camí de la virtut, no aconsegueixen anar endavant perquè el Senyor, volent-les conduir a la unió divina, les introdueix en aquesta nit fosca. De vegades això passa perquè no volen entrar ni deixar-se conduir en ella; altres vegades, perquè no se n'adonen, o perquè manquen de guies aptes i capaces de conduir-les fins a la Nit. És una pena veure moltes persones, a les quals Déu concedeix capacitats i favors per anar endavant i que podrien assolir aquell sublim estat si fossin coratjoses, aturar-se en canvi als graons més baixos de la relació amb Déu, perquè no volen o no saben o no són guiades i educades per desprendre's d'aquest estat inicial. Si aleshores el nostre Senyor les afavoreix tant que les fa passar a la unió divina malgrat aquests impediments, hi arriben molt tard, amb molta fatiga i amb menor mèrit, perquè no s'han abandonat a Déu, deixant-se introduir sense cap resistència en el camí autèntic i segur de la unió. És cert que Déu les condueix de la mà i que pot
fer-ho fins i tot sense el seu consentiment, però elles no es deixen conduir. Resistint-se a qui les condueix, avancen lentament i adquireixen poc mèrit, perquè no cooperen voluntàriament, raó per la qual pateixen més. Algunes persones, de fet, en lloc de confiar-se a Déu i deixar-se ajudar per ell, interposen obstacles amb les seves accions imprudents i les seves oposicions, precisament com els nens que, quan les mares volen portar-los en braços, pisen els peus i ploren, obstinant-se a
caminar sols. D'aquesta manera els impedeixen avançar o els obliguen a caminar a petits passos.
4. Confiant, doncs, en l'ajuda de Déu, proposaré una doctrina i uns orientaments aptes tant per als principiants com per als proficients, perquè es deixin conduir per Déu quan vulgui fer-los avançar. Sàpiguen ells reconèixer-ne l'acció o almenys es deixin conduir per ell. Alguns directors espirituals, de fet, no posseint doctrina i experiència d'aquests camins, en lloc d'ajudar aquestes persones, les obstaculitzen i les danyen, com els constructors de Babilònia, els quals, no entenent les diferents
llengües, oferia i posava en obra, en lloc d'un material apte, un menys convenient i així no acabaven res (Gn 11,7-9). En circumstàncies similars, per tant, és dur i penos per a una ànima no comprendre's a si mateixa ni trobar qui la comprengui. Pot, de fet, passar que Déu la condueixi a través d'un sublim camí de contemplació fosca i d'aridesa, mentre ella creu haver-se perdut. En tal estat de foscor, de patiment, d'angoixa i de temptacions, pot passar-li
d'encontrar qui li digui, com els amics de Job (Jb 2,11-13), que es tracta de melancolia, de desànim, de temperament o d'alguna culpa secreta i que per això Déu l'ha abandonada. Acaben així per sentenciar que aquella persona hauria d'haver estat molt dolenta si li passen aquestes coses.
5. Hi haurà també qui li dirà que torni enrere, atès que no troba gust ni satisfacció en les coses de Déu, com abans. Així es dupliquen els patiments d'aquella pobra ànima. Pot, de fet, passar que el seu patiment major li derivarà del coneixement de les seves misèries, mitjançant el qual creurà de veure, més clarament que la llum del sol, d'estar plena d'imperfaccions i de pecats. Però això depèn del fet que Déu, com diré més endavant, en aquella nit de
contemplació li concedeix tal llum de coneixement. Si, en canvi, troba algú que la confirma en aquesta seva convicció, dient-li que és culpa seva, la pena i l'angoixa d'aquella ànima creixeran desmesuradament fins a superar els patiments de la mort. No contents d'això, aquests confessors, pensant que tot és fruit de pecats, empenyen aquestes persones a escavar en la seva vida i a fer moltes confessions generals, atormentant-les contínuament. Aquestes guies potser no comprenen
la inutilitat dels seus esforços, mentre que haurien de deixar les persones en l'estat de purificació en què Déu les vol, consolant-les i animant-les a voler el que Déu vol. Fins aleshores, de fet, per quant facin elles i diguin ells, no hi ha altre remei.
6. A Déu agradi, parlaré més endavant de tot això, de com la persona ha de comportar-se en circumstàncies similars. Indicaré, també, al confessor l'actitud a assumir davant d'aquesta ànima, oferint-li uns indicis per discernir si es tracta de purificació de l'ànima i, en cas afirmatiu, si purificació dels sentits o de l'esperit, que és la nit fosca de què es parla. Diré, finalment, com es pot deduir si en aquests moments es tracta de melancolia o d'una altra imperfecció dels sentits o de l'esperit. Algunes persones, de fet, o els seus confessors, podrien pensar que Déu les està conduint per aquest camí de la nit fosca de la purificació espiritual, i en canvi, potser, es tracta d'una de les imperfeccions esmentades. Hi ha també persones que creuen de no tenir el do de l'oració, mentre que el tenen ben gran, i d'altres encara que pensen de tenir-lo en abundància, mentre que en tenen ben poc menys de res.
7. És una pena que hi hagi persones que treballin i s'esforcin molt, però després tornin enrere posant el fruit del seu progrés en el que no serveix, sinó que fins i tot obstaculitza; mentre que altres, amb calma i serenitat, avancen molt. Altres, a més, se senten en embarrass i confoses pels mateixos dons i gràcies que Déu els concedeix per avançar. Moltes coses diverses passen en aquest camí a aquells que el recorren, com alegries, penes, esperances, dolors, que poden derivar tant de l'esperit de perfecció com de l'esperit d'imperfecció. De tot això, amb l'ajuda de Déu, intentaré dir alguna cosa, perquè qualsevol que llegeixi aquest escrit pugui de alguna manera conèixer el camí que està recorrent i aquell en canvi que li convé seguir, si vol arribar a la cimera de la «Muntanya».
8. Tractant-se de la doctrina de la nit fosca, a través de la qual l'ànima ha d'anar a Déu, el lector no s'ha d' meravellar de trobar-la bastant… fosca. Crec que això li pot passar al principi de la lectura. Anant endavant, però, comprendrà millor també el principi, perquè un punt de doctrina il·lumina l'altre. Rellegint, aleshores, una segona vegada, crec que tot li semblarà més clar i la doctrina més segura. Però si algú trobés dificultats en aquesta doctrina, l'atribueixi
tranquil·lament al meu poc saber i a la imperfecció del meu estil; però l'argument en si mateix és indubtablement bo i molt útil. Crec, tanmateix, que només pocs se n'avantatjaran fins i tot en el cas que s'escriuís d'aquestes coses de manera més completa i perfecta. Aquí no il·lustraré una espiritualitat molt fàcil de practicar i agrada a tots aquells que prefereixen anar a Déu a través d'experiències dolces i agradables. Expondré, en canvi, una doctrina substanciosa i sòlida, apta per a tots
aquells que volen passar a través de la nuesa de l'esperit, descrita en aquesta obra.
9. De tota manera, el meu objectiu principal no és adreçar-me a tothom, sinó només a algunes persones de la nostra santa religió de l'Ordre primitiu del Mont Carmel, tant frares com monyes, que m'han demanat de fer-ho. Déu ha concedit a tots aquests la gràcia de recórrer el camí d'aquesta «Muntanya». Atès que ells ja s'han despullat dels béns d'aquest món, comprendran millor la doctrina de la nuesa de l'esperit.
