L'efusió de l'Esperit Sant sobre tots els homes
Quan aquell que havia donat vida a l'univers va decidir, amb una obra veritablement admirable, de recapitular en Crist totes les coses i va voler reconduir la naturalesa de l'home a la seva condició primitiva de dignitat, va revelar que li concediria, entre altres dons, també l'Esperit Sant; de fet, no era possible que l'home tornés d'una altra manera a un possessió duradora dels béus rebuts.
Estableix, doncs, Déu el temps de la descensió en nosaltres de l'Esperit, i és el temps de la venuda del Crist, que ell ens anuncia dient: En aquests dies, és a dir, en el temps del nostre Salvador, jo efondré el meu Esperit sobre tota criatura (cf. Gl 3, 1).
Quan, doncs, l'hora de la magnífica misericòrdia de Déu va portar a la terra entre nosaltres el Fill Unigènit en la naturalesa humana, és a dir, un home nascut d'una dona segons la predicció de les Sagrades Escriptures, aquell que és Déu i Pare va concedir de nou l'Esperit i el va rebre primerament el Crist, com a primícia de la naturalesa humana totalment renovada. Ho atesta Joan quan declara: «He vist l'Esperit baixar del cel i posar-se sobre ell» (Jn 1, 32).
Crist va rebre l'Esperit en tant que home i en tant que era convenient per a un home el rebre. El Fill de Déu, que va ser generat pel Pare restant-li consubstancial i que existeix abans del seu naixement humà, sinó absolutament abans del temps, no se'n considera ofès que el Pare, després del seu naixement en la naturalesa humana, li digui: «Tu ets el meu fill, avui t'he generat» (Sl 2, 7).
El Pare afirma que aquell que és Déu abans del temps i per ell generat, és generat avui, volent significar que en el Crist acollia nosaltres com a fills adoptius. El Crist, de fet, ja que s'ha fet home, ha assumit en si mateixa tota la naturalesa humana. El Pare té el seu propi Esperit i el dona de nou al Fill, perquè també nosaltres el rebem d'ell com a riquesa i font de bé.
Per aquest motiu ell va voler compartir la descendència d'Abraham, com es diu en l'Escriptura, i en tot s'ha fet semblant a nosaltres, els seus germans.
L'Unigènit Fill no acull, doncs, per a si mateix l'Esperit; de fet, l'Esperit és l'Esperit del Fill, i és en ell, i és donat per ell, com ja hem dit: però ja que, fent-se home, el Fill va tenir en si mateixa tota la naturalesa humana, ha rebut l'Esperit per renovar completament l'home i portar-lo de nou a la seva primera grandesa.
Utilitzant, doncs, la saviesa de la raó i recolzant-nos en les paraules de la Sagrada Escriptura, comprenem que Crist va tenir l'Esperit no per a si mateix, sinó per a nosaltres; tot bé, de fet, ens arriba per mitjà d'ell.
Sant Ciril·l d'Alexandria, bisbe
