Pregar amb els Salmes - Pregar amb els salms

Filtra i Salmi per stato d'animo:

Non ci sono risultati

Pregar amb els Salmes
La pregària dels Salmes és un cant d'amor, és l'instrument musical de les virtuts
Què hi ha de més dolç que un salm? Per això el mateix David diu magníficament: «Lloreu el Senyor: és bonic cantar al nostre Déu, dolç és lloar-lo com a ell convenia» (Sal 146, 1). Veritablement! El salm és benedicció per als fidels, lloança a Déu, himne del poble, aplaudiment de tots, paraula universal, veu de l'Església, professió i cant de fe, expressió d'autèntica devoció, goig de llibertat, crit de júbil, so d'alegria. Mitiga la ira, allibera de les preocupacions, eleva de la tristesa. És protecció a la nit, instrucció al dia, escut en la por, festa en la santedat, imatge de tranquil·litat, garantia de pau i de concòrdia que, a manera de lira, de veus múltiples i diferents n'extreu una única melodia. El salm canta l'alba del dia, el salm n'entafora el crepuscle.
En el salm el gust competeix amb l'ensenyament. Alhora es canta per plaer i s'aprèn per ensenyament. Què no trobes quan llegeixes els Salmes? En ells llegeixo: «Cant d'amor» (Sal 44, 1) i em sento inflamada pel desig d'un amor sant. En ells passo en revista les gràcies de la revelació, els testimonis de la resurrecció, els dons de la promesa. En ells aprenc a evitar el pecat, i a no empenyorar-me de la penitència pels pecats.
Què és doncs el salm sinó l'instrument musical de les virtuts, tocant el qual amb el plectre de l'Esperit Sant, el venerable profeta fa ressonar a la terra la dolçor del so celestial? Modulava els acords de veus diferents sobre les cordes de la lira i de l'arpa, que són restes d'animals morts, i així eleva cap al cel el cant de la divina lloança. D'aquesta manera ens ensenyava que primer s'ha de morir al pecat i només després es pot establir en aquest cos la varietat de les diferents obres de virtut amb les quals rendir al Senyor l'homenatge de la nostra devoció.
David ens ha ensenyat doncs que cal cantar, que cal salmodiar en l'interior del cor com cantava també Pau dient: «Pregaré amb l'esperit, però pregaré també amb l'intel·ligència; cantaré amb l'esperit, però cantaré també amb l'intel·ligència» (1 Cor 14, 15). David ens ha dit que cal formar la nostra vida i els nostres actes a la contemplació de les coses superiors, perquè el plaer de la dolçor no exciti les passions del cos, de les quals la nostra ànima és oprimida i no alliberada.
El sant profeta ens ha recordat que ell salmodiava per alliberar la seva ànima i per això va dir: «Et cantaré sobre la lira, o sant d'Israel. Cantant les teves lloances exultaran els meus llavis i la meva vida, que tu has rescatat» (Sal 70, 22-23).

Sant Ambròs, bisbe

La numeració dels Salmes

El Llibre dels Salmes és un text contingut a la Bíblia hebrea i cristiana.

Està compost per 150 capítols, cadascun dels quals representa un salm o himne autònom de diversos gèneres: lloança, súplica, meditació sapiencial.

Qui en aquests anys usa habitualment el Salteri per pregar les Llores o els Vespres, recorda de memòria el número d'alguns salms: el Sal 22 és El Senyor és el meu pastor, el Sal 50 és el Miserere.Però si pren a la mà La Bíblia de Jerusalem, s'adona que el Sal 22 ha esdevingut el Sal 23; que el Miserereja no és el Sal 50, sinó el Sal 51. Com és possible? Recordo una mica d'història de l'edició del Salteri.

La numeració dels versets al Salteri hebreu va ser inserida només a partir de la gran Bíblia rabínica de D. Bomberg, publicada a Venècia el 1547-1548, en la qual números hebreus (és a dir, lletres) són afegits cada cinc versets.

La numeració actual dels salms va ser adoptada a partir de la traducció llatina de la Bíblia, la Vulgata.

És el Salteri hebreu, publicat per J.Froben el 1563, la primera secció de la Bíblia hebrea que es presenta amb numerals àrabs al marge de cada verset. La diferència després de numeració dels salms depèn del fet que la litúrgia llatina segueix la numeració introduïda a la Vulgata, probablement per S. Langton, al segle tretzè. Aquesta, a partir del Sal 9 se separa d'aquella hebrea, perquè al Salteri hebreu el Sal 9 està dividit en dos (Sal 9 i Sal 10), de manera que gairebé fins al final del Salteri el número de salms que recitem a la nostra Litúrgia de les hores és d'un número inferior a aquell de la Bíblia hebrea. En qualsevol cas, a partir del Sal 148 els números dels salms tornen a coincidir. I el número total de salms roman de 150 tant en el text hebreu com en les versions grega (L XX) i llatina (Vulgata).

Aquí teniu les diferents numeracions

Text Hebreu Vulgata (LXX)
1 – 8 1 – 8
9 – 10 9
11 – 113 10 – 112
114 – 115 113
116, 1 – 9 114
116, 10 – 19 115
117 – 146 116 – 145
147, 1 – 11 146
147, 12 – 20 147
148 – 150 148 – 150


 

 

Les Bíblies modernes, traduïdes dels textos originals, segueixen la numeració de l' hebreu, però de costum posen entre parèntesis també la numeració de la Vulgata, que a la seva vegada segueix la numeració de l' antiga versió grega dels Setanta.


 

El Text Masorètic

 

Com hem vist, les Escriptures Hebrees (el dit Vell Testament) són anomenades pels jueus Tanàkh. El text hebreu oficial, que serveix de base per a les traduccions de la Bíblia, és aquell contingut en el Text Masorètic (la seva sigla és TM).
Aquest nom deriva dels masoretes, un grup de jueus viscuts entre el 1r i el 10è segle de la nostra era. La paraula hebrea masoràh (הרוסמ), de la qual els masoretes van prendre el seu nom, significa «tradició». Aquests van posar notes marginals al text bíblic, indicant particularitats i indicacions sobre la pronunciació exacta. Mèrit dels masoretes va ser també la introducció en el text bíblic dels punts vocàlics. L'hebreu és una llengua només consonàntica: s'escriu és a dir amb les soles consonants. És com si en italià, per escriure la paraula «llibre», escrivéssim lbr.
L'hebreu dels temps bíblics no tenia dificultat a llegir, però després de segles i segles la pronunciació exacta podia anar-se'n perduda. Així els masoretes van inventar un sistema dit de puntuació, posant punts i guionets sobre o sota o dins o al costat de les soles consonants (de manera de deixar inalterat el text bíblic). Aquests punts constituïen les vocals, permetent de llegir fàcilment les paraules.


La versió grega de la LXX
A Alexandria d'Egipte (on hi havia una grandíssima i famosa biblioteca) vivia una important comunitat hebrea. Per fer la Bíblia disponible en la llengua internacional aleshores parlada, el grec, uns 70 erudits hebreus (72 segons una altra tradició) van traduir la Bíblia hebrea en grec. La traducció va ser completada el 150 aproximadament a. E. V.. Aquesta versió grega és coneguda com a Setanta (sigla: LXX).


La Vulgata
Al 4t segle de la nostra era existien diverses traduccions llatines de la Bíblia. Per tenir una única traducció, més autoritzada, el papa Damià I va encarregar al latinista Jeroni (347 – 419/420) de traduir en llatí la Bíblia. N'va sortir la vulgata editio o sigui l'«edició per al poble», avui coneguda com a Vulgata (sigla: Vg). Tenim així, pel que fa a les Escriptures Hebrees (Vell Testament) el text original hebreu (TM = Text Masorètic) i la seva traducció grega (LXX = Setanta). La traducció llatina de la Vulgata (Vg) conté també les Escriptures Gregues (dit Nou Testament). Pel que fa al llibre bíblic dels Salmes, la successió dels 150 Salmes és idèntica en els tres manuscrits (TM, LXX i Vg), però la numeració canvia. Els Salmes 9 i 10 així com els Salmes 114 i 115 del TM són units en un sol a la LXX i a la Vg. Els Salmes 116 i 147 del TM són repartits en dos a la LXX i a la Vg. En les versions italianes, algunes segueixen la numeració hebrea i altres la grega.

 

TM LXX Vg TM LXX Vg TM LXX Vg TM LXX Vg TM LXX Vg TM LXX Vg
1 1 26 25 51 50 76 75 101 100 125 124
2 2 27 26 52 51 77 76 102 101 126 125
3 3 28 27 53 52 78 77 103 102 127 126
4 4 29 28 54 53 79 78 104 103 128 127
5 5 30 29 55 54 80 79 105 104 129 128
6 6 31 30 56 55 81 80 106 105 130 129
7 7 32 31 57 56 82 81 107 106 131 130
8 8 33 32 58 57 83 82 108 107 132 131
9 9 34 33 59 58 84 83 109 108 133 132
10 35 34 60 59 85 84 110 109 134 133
11 10 36 35 61 60 86 85 111 110 135 134
12 11 37 36 62 61 87 86 112 111 136 135
13 12 38 37 63 62 88 87 113 112 137 136
14 13 39 38 64 63 89 88 114 113 138 137
15 14 40 39 65 64 90 89 115 139 138
16 15 41 40 66 65 91 90 116 114 140 139
17 16 42 41 67 66 92 91 115 141 140
18 17 43 42 68 67 93 92 118 116 142 141
19 18 44 43 69 68 94 93 119 117 143 142
20 19 45 44 70 69 95 94 120 118 144 143
21 20 46 45 71 70 96 95 121 119 145 144
22 21 47 46 72 71 97 96 122 120 146 145
23 22 48 47 73 72 98 97 123 121 147 146
24 23 49 48 74 73 99 98 124 122 147
25 24 50 49 75 74 100 99 125 123 148 148
TM = Text Masorètic - LXX = Setanta - Vg = Vulgata 149 149
150 150