Adoració eucarística
El Senyor Jesù, en la nit en què era entregat, prengà pa i, després d'haver donat gràcies, el va partir i el va donar als seus discìpols dient: Preneu i mengeu; aquest è el meu cos. I prenent la copa, donà gràcies, i digué: Preneu i beveu; aquest è el meu sang (cf. 1 Cor 11, 23). Perquè èl ha proclamat i ha dit del pa: «Aquest è el meu cos», qui osarà encara dubtar? I perquè èl ha afirmat i ha dit: «Aquest è el meu sang», qui mai dubtarà, afirmant que no è el seu sang?
Per tant, rebeu-los amb tota certesa com a cos i sang de Crist. En el signe del pa et è donat el cos i en el signe del vi et è donat el sang, perquè, rebent el cos i la sang de Crist, et facis concorpore i consanguini de Crist. Havent rebut en nosaltres el seu cos i el seu sang, ens transformem en portadors de Crist, sinó, segons sant Pere, ens fem companys de la natura divina.
Un dia Crist, discutint amb els jueus, digué: Si no mengeu la meva carn i no beveu el meu sang, no tindreu en vosaltres la vida (cf. Jn 6, 53). I perquè aquests no van entendre en el dret sentit espiritual les coses dites, se'n van anar ofesos, pensant que els exhortava a menjar carns.
Hi havia també en l'antiga aliança els pans de l'oferta, però perquè pertanyien a l'Antic Testament, van tenir fi. En el Nou Testament hi ha un pa celestial i una beguda de salvació, que santifiquen l'ànima i el cos. Com a vegada el fa bé al cos, aixì també el Verbe è de gran benefici per a l'ànima.
Per tant, no miris al pa i al vi eucar&igrastics com si fossin elements simples i comuns. Són el cos i la sang de Crist, segons l'affirmació del Senyor. Encara que els sentits et facin dubtar, la fe ha de fer-te cert i segur.
Bé instruìt en aquestes coses i animat per una fe sòlida, creu que allò que sembla pa, no è pa, encara que al gust ho è, sinó cos de Crist. Creu que allò que sembla vi, no è vi, encara que aixì es presenta al paladar, sinó sang de Crist. D'aquestes realtats divines ja en antic David deia als Salmes: «El pa que sustenta la seva vigorositat i l'oli que fa brillar el seu rostre» (Sal 103, 15). Bé, sosté la teva ànima, prenent aquell pa com a pa espiritual, i fa brillar el rostre de la teva ànima.
Que el cel vulgui que, amb la cara il·lumada per una consciència pura, contemplis la glòria del Senyor com en un mirall, i progressis de glòria en glòria, en Crist Jesù, Senyor nostre. A ell honor, potestat i glòria pels segles dels segles. Amen

Dels «Catequesis» de Jerusalem