STABAT MATER DOLOROSA
Llatí
Stabat Mater dolorósa
iuxta crucem lacrimósa,
dum pendébat Fílius.
Cuius ánimam geméntem,
contristátam et doléntem
pertransívit gládius.
O quam tristis et afflícta
fuit illa benedícta
Mater Unigéniti!
Quae moerébat et dolébat,
Pia Mater dum videbat
nati poenas íncliti.
Quis est homo, qui non fleret,
Matrem Christi si vidéret
in tanto supplício?
Quis non posset contristári,
Christi Matrem contemplári
doléntem cum Filio?
Pro peccátis suae gentis
vidit Jesum in torméntis
et flagéllis sùbditum.
Vidit suum dulcem natum
moriéndo desolátum,
dum emísit spíritum.
Eia, mater, fons amóris,
me sentíre vim dolóris
fac, ut tecum lúgeam.
Fac, ut árdeat cor meum
in amándo Christum Deum,
ut sibi compláceam.
Sancta Mater, istud agas,
crucifíxi fige plagas
cordi meo válide.
Tui Nati vulneráti,
tam dignáti pro me pati,
poenas mecum dívide.
Fac me tecum pìe flere [Fac me vere tecum flere],
Crucifíxo condolére
donec ego víxero.
Iuxta crucem tecum stare,
Et me tibi sociáre [te libenter sociare]
in planctu desídero.
Virgo vírginum praeclára,
mihi iam non sis amára,
fac me tecum plángere.
Fac, ut portem Christi mortem,
passiónis fac consòrtem
et plagas recólere.
Fac me plagis vulnerári,
cruce hac inebriári
et cruòre Fílii.
Flammis ne urar succènsus [Inflammatus et accensus],
per te, Virgo, sim defénsus
in die iudícii.
Fac me cruce custodíri
morte Christi praemuníri,
confovéri grátia.
Quando corpus moriétur,
fac, ut ánimae donétur
paradísi glória.
Amen.
ESTAVA LA MARE DOLOROSA
Italià
(traducció que preserva la mètrica original)
Estava la Mare dolorosa
proper la creu, plorant i trista,
mentre penjava el Fill seu;
i l'ànima seva gemegant,
contristada i dolenta,
una espasa la va travessar.
Quina tristesa i aflicció
va patir aquella beneïda
Mare de l'Unigènit!
I plorava i es dolia,
Mare pia, mentre veia
les penes del seu Fill il·lustre.
Quin home no ploraria,
si veiés la Mare de Crist
en tan gran suplici?
Quin no es contristaria,
contemplant la Mare de Crist
dolent amb el Fill?
Per els pecats del seu poble
va veure Jesús en tormentes
i sotmès als flagells.
Va veure el seu dolç Fill
desolat en morir,
mentre exhalava l'esperit.
Oh, Mare, font d'amor,
fes que senti la força del dolor
i que plori amb tu.
Fes que el meu cor s'encengui
en estimar Crist Déu,
per agrair-li.
Santa Mare, fes això:
clava les ferides del Crucificat
forçosament al meu cor.
Del teu Fill ferit,
tan digne de patir per mi,
divideix amb mi les penes.
Fes que plori amb tu sincerament [Fes que veritablement plori amb tu],
que em compadeixi del Crucificat
fins que jo visqui.
Estar proper la creu amb tu,
i associar-me a tu [associar-me a tu de bon grat]
en el plor desitjo.
Verge de les verges preclara,
no siguis amarga per a mi,
fes que plori amb tu.
Fes que porti la mort de Crist,
fes-me company de la passió
i que recordi les ferides.
Fes que sigui ferit per les ferides,
embriagat per aquesta creu
i pel sang del Fill.
No sigui cremat per les flames [Encès i inflamado],
per tu, Verge, sigui defensat
en el dia del judici.
Fes que sigui custodiat per la creu,
premunició per la mort de Crist,
consolat per la gràcia.
Quan el cos mori,
fes que a l'ànima se li doni
la glòria del paradís.
Amen.
