La pregària és llum per a l'ànima.
La pregària, o diàleg amb Déu, és un bé suprem. És, de fet, una comunió íntima amb Déu. Com els ulls del cos, en veure la llum, s'il·luminen, així també l'ànima que s'estira cap a Déu és il·luminada per la llum inefable de la pregària. Ha de ser, per tant, una pregària no feta per costum, sinó que procedeix del cor. No ha de ser limitada a determinats temps o hores, sinó que ha de florir contínuament, de nit i de dia.
No cal, de fet, elevar el nostre ànim a Déu només quan estem atents amb tot l'esperit a la pregària. Cal que, fins i tot quan estem ocupats en altres afers, ja sigui en la cura dels pobres, ja sigui en les altres activitats, embellides potser per la generositat cap al proïsme, tinguem el desig i el record de Déu, perquè, sazonat per l'amor diví, com per sal, tot esdevingui un aliment molt gustós per al Senyor de l'univers. Podem gaudir contínuament d'aquest avantatge, fins i tot per tota la vida, si dediquem el màxim possible del nostre temps a aquest tipus de pregària.
La pregària és la llum de l'ànima, el veritable coneixement de Déu, la mediadora entre Déu i l'home. L'ànima, elevada per mitjà seu fins al cel, abraça el Senyor amb abraçades inefables. Com el nen que, plorant, crida la mare, l'ànima busca ardentment el llet diví, desitja que els seus desigs siguin exigits i rep dons superiors a qualsevol ésser visible.
La pregària actua com a augusta missatgera davant de Déu, i alhora fa feliç l'ànima perquè satisfà les seves aspiracions. Parlo, però, de la pregària autèntica i no només de les paraules.
És un desig de Déu, un amor inefable que no prové dels homes, sinó que és produït per la gràcia divina. D'aquesta, l'Apostol diu: No sabem què hem de demanar en la pregària com cal, però l'Esperit mateix intercedeix per nosaltres amb gemecs inefables (cf. Rm 8, 26b). Si el Senyor dona a algú aquesta manera de pregar, és una riquesa a valorar, és un aliment celestial que sacia l'ànima; qui l'ha provat s'encén d'un desig celestial pel Senyor, com d'un foc molt ardent que inflama la seva ànima.
Embelliu la vostra casa de modestia i humilitat mitjançant la pràctica de la pregària. Feu esplèndida la vostra llar amb la llum de la justícia; orneu les seves parets amb les bones obres com amb una capa d'or pur i, en lloc dels murs i les pedres precioses, col·loqueu la fe i la magnanimitat sobrenatural, posant-hi per damunt de tot, al cim, la pregària per a l'ornament de tot el conjunt. Així prepareu per al Senyor una digna llar, així l'acollireu en un esplèndid palau. Ell us concedirà transformar la vostra ànima en temple de la seva presència.
Sant Joan Crisostom, bisbe
