Non ci sono risultati
Non ci sono risultati
Jesús, durant la seva vida terrenal, va ser primer de tot ell mateix home de pregària i va ensenyar a tots els homes i dones de bona voluntat com havien de pregar i què demanar al Pare que ell anomena Pappa. Ell ens ajuda a fer el salt de qualitat en la pregària; la nova pregària de Jesús ha cancel·lat l'antiga manera d'invocar Déu de l'Antic Testament: la nova pregària de Jesús és el veritable sacrifici espiritual.
A l'Antic Testament, al llibre del profeta Isaïes es llegeix: "Què m'importen els vostres sacrificis sense nombre? Estic saci dels holocausts de montons i de la grassa dels vedells; la sang dels bous i dels anyells i dels cabris jo no la gradueixo. Deixeu de presentar ofertes inútils, l'encens és un abominació per a mi; novilunis, sàbats, assemblees sagrades, no puc suportar delicte i solennitats". Al evangelari de Sant Joan es llegeix: "Però ha arribat l'hora, i és ara, en què els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit, perquè el Pare busca aquests adoradors. Déu és esperit, i els que l'adoren han d'adorar-lo en esperit i veritat". Jesús sempre ha pregat abans d'emprendre qualsevol acció. En molts episodis dels Evangelis, descobrim que Jesús era un home de pregària. L'evangelista Sant Lluís escriu: "Quan tot el poble va ser batejat i mentre Jesús, rebut també ell el bateig, estava en pregària, el cel s'obrí i va descendir sobre ell l'Esperit Sant en aparença corporal, com de colom, i hi va haver una veu del cel: "Tu ets el meu fill estimat, en tu m'he complagut". Sempre a l'evangeli de Sant Lluís, llegim que Jesús, en relació amb la pregària constant i perseverant, ens convida a no cansar-nos mai i a creure profundament en la bondat i en la potència de Déu: "Si un de vosaltres té un amic i va a trobar-lo a mitjanit per dir-li: Amic, presteu-me tres pans, perquè ha arribat a casa meva un amic d'un viatge i no tinc res per posar-li davant; i si aquell des de dins li respon: No m'incomodes, la porta ja està tancada i els meus nens són al llit amb mi, no puc aixecar-me per donar-los; us dic que, si fins i tot no s'aixeca per donar-los per amistat, s'aixecarà per donar-ne quant n'hi necessiti almenys per la seva insistència".
I encara a l'evangeli de Sant Mateu llegim: "En veritat us dic: si tindreu fe i no dubtareu, no només podreu fer el que ha passat amb aquest figuer, sinó que també si direu a aquest muntany: Levat d'allà i llançat al mar, això passarà. I tot allò que demaneu amb fe en la pregària, ho obtindreu". L'evangelista Sant Mateu ens descriu la bondat i potència divina en el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos i prefigura el don de l'Eucaristia: "No cal que vagin; doneu-los vosaltres mateixos de menjar". Ells li van respondre: "No tenim més que cinc pans i dos peixos!". I Ell va dir: "Porteu-m'els ací". I després d'haver ordenat a la multitud de seure sobre l'herba, va prendre els cinc pans i els dos peixos i, aixecant els ulls al cel, va pronunciar la benedicció, va partir els pans i els va donar als discípol i els discípol els van distribuir a la multitud".
La pregària ens dona la força de perdonar, de fet el perdó esdevé la condició essencial per ser salvats per la misericòrdia de Déu; de fet, a l'evangeli de Sant Marc llegim: "Quan us poseu a pregar, si teniu alguna cosa contra algú, perdoneu, perquè també el Pare vostre que és als cels us perdoni els vostres pecats".
Jesús pregava sempre per estar sempre en comunió amb el Pare. En molts episodis dels evangelis els evangelistes descriuen Jesús en pregària, sol o amb els seus o durant els moments de missió entre la gent.
Sant Mateu relata: "Subsegüentment va ordenar als discípol de pujar a la barca i de precedir-lo a l'altra riba, mentre ell hauria de congediar la multitud. Congediada la multitud, va pujar al muntany, sol, a pregar. Venuda la nit, ell encara s'hi estava sol allà dalt".
Sant Lluís descriu la pregària de Jesús en el moment més dramàtic de la seva vida terrenal: "Sortit se'n va, com de costum, al muntany dels Oliveres; també els discípol el van seguir. Arribat al lloc, els va dir: "Pregueu, per no entrar en temptació". Després s'allunyà d'ells gairebé un llançament de pedra i, agenollat, pregava: "Pare, si vols, allunya de mi aquest calze! Tanmateix no sigui feta la meva, sinó la teva voluntat". Llavors li va aparèixer un àngel del cel per consolar-lo. En preda de l'angoixa, pregava més intensament; i la seva suor es va convertir en gotes de sang que caïen a terra.
Als Fets dels Apòstols, es recullen els fruits de l'ensenyament de Jesús: l'Església nascent prega incessantment exactament com ell feia: "Aleshores van tornar a Jerusalem des del muntany anomenat dels Oliveres, que és proper a Jerusalem quant al camí permès en un sàbat. Entrats a la ciutat van pujar al pis superior on vivien. Hi havia Pere i Joan, Jaume i Andreu, Felip i Tomàs, Bartomeu i Mateu, Jaume d'Alfeu i Simó el Zelota i Judes de Jaume. Tots aquests eren assidus i concordes en la pregària, junts amb algunes dones i amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell". Jesús ens ensenya a no dubtar sobre la potència infinita de Déu, ni tan sols davant dels grans soscobriment de la natura o dels esdeveniments socio-geo-polítics deguts a la descabelladesa de les malvades accions humanes.
Als Fets dels Apòstols es llegeix: "Pere doncs era tancat a la presó, mentre una pregària pujava incessantment a Déu des de l'Església per ell. I en aquella nit, quan Herodes estava per fer-lo comparèixer davant el poble, Pere plantonat per dos soldats i lligat amb dues cadenes estava dormint, mentre davant la porta les sentinelles custodiaven la presó. I aquí li va aparèixer un àngel del Senyor i una llum sfolgorà a la cel·la. Ell va tocar el flanc de Pere, el va despertar i va dir: "Aixeca't, de pressa!". I les cadenes li van caure de les mans. I l'àngel a ell: "Posa't la faixa i lliga't les sandàlies" I així ho va fer. L'àngel va dir: "Envolta't el mantell, i segueix-me!".
Encara als Fets dels Apòstols es relata: "Cap a mitjanit Pau i Silà, en pregària, cantaven himnes a Déu, mentre els presoners estaven escoltant-los. D'improvís va venir un terratrèmol tan fort que van ser sacsejades les fonaments de la presó; de seguida totes les portes van obrir-se i es van dissoldre les cadenes de tots. El carceller es va despertar i veient obertes les portes de la presó, va treure l'espasa per matar-se, pensant que els presoners havien fugit. Però Pau li va cridar fort: «No et facis mal, som tots aquí». Aquell aleshores va demanar una llum, es va precipitar endins i tremolant es va llençar als peus de Pau i Silà; després els va conduir fora i va dir: «Senyors, què he de fer per ser salvat?». Van respondre: «Creeix en el Senyor Jesús i seràs salvat tu i la teva família». I van anunciar la paraula del Senyor a ell i a tots els de la seva casa. Ell els va prendre aleshores a part en aquella mateixa hora de la nit, va netejar les seves ferides i de seguida es va fer batejar amb tots els seus; després els va fer pujar a casa, va preparar la taula i va estar ple d'alegria juntament amb tots els seus per haver cregut en Déu".
En Sant Mateu, Jesús ens exhorta, però també ens confessa: «Demaneu i us serà donat; cerqueu i trobareu; toqueu i us serà obert». Si desitgem ser sanats d'una malaltia física o moral, del llaç de les dependències químiques o econòmiques, de la mordassa de les temptacions, de l'angoixa desgarradora, de la por de les persecucions, de la tristesa de les divisions, per qualsevol situació de malestar, encomanem-nos a Jesús, el nostre tresor.
Del tractat 'L'Oració' de Sant Tertulian llegim «L'oració és un sacrifici espiritual … Nosaltres som els veritables adoradors i els veritables sacerdots que, pregant en esperit, en esperit oferim el sacrifici de la pregària, hostia a Déu apropiada i gradada, hostia que ell va demanar i es va proveir … (la pregària) certament dona la virtut de la suportació ferma i pacient a qui pateix, potencia les capacitats de l'ànima amb la fe en la recompensa, mostra el valor gran del dolor acceptat en el nom de Déu …
Solament la pregària venç Déu …»
