PAPA JOAN PAU II beatifica la Soror Faustina Kowalska - OMELIA DEL SANT PADRE JOAN PAU II

CAPPELLA PAPAL PER LA CANONITZACIÓ 
DE LA BEATA MARIA FAUSTYNA KOWALSKA

OMELIA DEL SANT PARE JOAN PAU II

Diumenge, 30 d'abril de 2000

«Cantem al Senyor, perquè és bo, perquè la seva misericòrdia és eterna» (Sal 118, 1). Així canta l'Església a l'Octava de Pasqua, com si recollís dels llavis de Crist aquestes paraules del Salmo; dels llavis de Crist ressuscitat, que al Cènacle porta el gran anunci de la misericòrdia divina i en confia als apòstols el ministeri: «Pau a vosaltres! Com el Pare m'ha enviat mi, jo també us envio vosaltres... Recebeix l'Esperit Sant; a qui perdonareu els pecats, els seran perdonats, i a qui no els perdonareu, no els seran perdonats» (Jn 20, 21-23).

Abans de pronunciar aquestes paraules, Jesús mostra les mans i el costat. Indica, és a dir, les ferides de la Passió, sobretot la ferida del cor, font d'on esclata la gran onada de misericòrdia que es vessa sobre la humanitat. D'aquell cor, la religiosa Faustina Kowalska la beata, a qui d'ara endavant anomenarem santa, veurà partir dos feixos de llum que il·luminen el món: «Els dos raigs –els va explicar un dia el propi Jesús– representen la sang i l'aigua» (Diari, Libreria Editrice Vaticana, p. 132).

Sang i aigua! El pensament corre al testimoni de l'evangelista Joan, que, quan un soldat al Calvari va clavar amb la llança el costat de Crist, va veure'n sortir «sang i aigua» (cf. Jn 19, 34). I si la sang evoca el sacrifici de la creu i el do eucarístic, l'aigua, en la simbologia joànica, recorda no només el bateig, sinó també el do de l'Esperit Sant (cf. Jn 3,5; 4,14; 7,37-39).

A través del cor de Crist crucificat, la misericòrdia divina arriba als homes: «Filla meva, digues que sóc l'Amor i la Misericòrdia en persona», demanarà Jesús a la religiosa Faustina (Diari, 374). Aquesta misericòrdia, Crist la vessa sobre la humanitat mitjançant l'enviament de l'Esperit que, en la Trinitat, és la Persona-Amor. I no és potser la misericòrdia un «segon nom» de l'amor (cf. Dives in misericordia, 7) conegut en el seu aspecte més profund i tendre, en la seva disposició a prendre's a càrrec de cada
necessitat, sobretot en la seva immensa capacitat de perdó?

És realment gran avui la meva alegria, en proposar a tota l'Església, gairebé com a do de Déu per al nostre temps, la vida i el testimoni de la religiosa Faustina Kowalska. Per la divina Providència, la vida d'aquesta humil filla de Polònia ha estat completament lligada a la història del segle XX, el segle que ens hem acabat de deixar enrere. És, en efecte, entre la primera i la segona guerra mundial que Crist li ha confiat el seu missatge de misericòrdia. Els que recorden, que van ser testimonis i participants dels esdeveniments d'aquells anys i de les horribles patiments que'n van derivar per a milions d'homes, saben bé fins a quin punt el missatge de la misericòrdia era necessari.

Va dir Jesús a la religiosa Faustina: «La humanitat no trobarà pau, fins que no es dirigeixi amb confiança a la divina misericòrdia» (Diari, p. 132). A través de l'obra de la religiosa polonesa, aquest missatge s'ha lligat per sempre al segle XX, últim del segon mil·lenni i pont cap al tercer mil·lenni. No és un missatge nou, però es pot considerar un do d'il·luminació especial, que ens ajuda a reviure amb més intensitat l'Evangeli de Pasqua, per oferir-lo com un raig de llum als homes i dones del nostre temps.

Què ens portaran els anys que tenim davant? Com serà el futur de l'home a la terra? A nosaltres no ens és donat de saber-ho. És cert, però, que al costat de nous progressos no faltaràn, malauradament, experiències doloroses. Però la llum de la divina misericòrdia, que el Senyor ha volgut gairebé tornar a lliurar al món a través del carisma de la religiosa Faustina, il·luminarà el camí dels homes del tercer mil·lenni.

Com els Apòstols en un temps, és necessari, però, que també la humanitat d'avui aculli al cènacle de la història Crist ressuscitat, que mostra les ferides de la seva crucifixió i repeteix: Pau a vosaltres! Cal que la humanitat es deixi arribar i travessar per l'Esperit que Crist ressuscitat li dona. És l'Esperit que sana les ferides del cor, enderroca les barreres que ens separen de Déu i ens divideixen entre nosaltres, i restitueix alhora la joia de l'amor del Pare i la de la unitat fraterna.

És important, doncs, que recollim per sencer el missatge que ens ve de la paraula de Déu en aquesta segona Diumenge de Pasqua, que d'ara endavant en tota l'Església prendrà el nom de «Diumenge de la Divina Misericòrdia». En les diverses lectures, la litúrgia sembla traçar el camí de la misericòrdia que, mentre reconstrueix la relació de cadascú amb Déu, suscita també entre els homes nous vincles de fraterna solidaritat. Crist ens ha ensenyat que «l'home no només rep i experimenta la misericòrdia de Déu, sinó que també és cridat a «usar misericòrdia» cap als altres: Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia (Mt 5, 7)» (cf. Dives in misericordia, 7). Ell ens ha indicat també les múltiples vies de la misericòrdia, que no perdona només els pecats, sinó que també s'acosta a totes les necessitats dels homes. Jesús s'ha inclinat sobre cada misèria humana, material i espiritual.

El seu missatge de misericòrdia continua arribant-nos a través del gest de les seves mans esteses cap a l'home que pateix. És així com l'ha vist i l'ha anunciat als homes de tots els continents la religiosa Faustina, que, amagada al seu convent de Lagiewniki, a Cracòvia, ha fet de la seva existència un cant a la misericòrdia: Misericordias Domini in aeternum cantabo.

La canonització de la religiosa Faustina té una elocució particular: mitjançant aquest acte, vull avui transmetre aquest missatge al nou mil·lenni. El transmeto a tots els homes perquè aprenguin a conèixer sempre millor el verai rostre de Déu i el verai rostre dels germans.

L'amor de Déu i l'amor dels germans són, en efecte, indissolubles, com ens ha recordat la primera Carta de Joan: «D'això coneixem que estimem els fills de Déu: si estimem Déu i observem els seus manaments» (5, 2). L'Apòstol aquí ens recorda la veritat de l'amor, assenyalant-nos en l'observança dels manaments la mesura i el criteri.

No és fàcil, en efecte, estimar d'un amor profund, fet d'autèntic don de si mateix. Aquest amor s'aprèn només a l'escola de Déu, al calor de la seva caritat. Fixant la mirada en Ell, sintonitzant amb el seu cor de Pare, ens fem capaços de mirar els germans amb ulls nous, en actitud de gratuïtat i de compartició, de generositat i de perdó. Tot això és misericòrdia!

En la mesura en què la humanitat sàpiga aprendre el secret d'aquest mirada misericordiosa, es revela com a perspectiva realitzable el quadre ideal proposat en la primera lectura: «La multitud dels que havien vingut a la fe tenia un sol cor i una ànima sola, i ningú deia seu propietari allò que li pertanyia, sinó que tot era comú entre ells» (Act 4, 32). Aquí la misericòrdia del cor s'ha convertit també en estil de relacions, projecte de comunitat, compartició de béns. Aquí han florit les «obres de misericòrdia», espirituals i corporals. Aquí la misericòrdia s'ha convertit en fer-se concretament «propi» cap als germans més indigents.

La religiosa Faustina Kowalska ha deixat escrit al seu Diari: «Provo un dolor tremendo, quan observo els patiments del proper. Tots els dolors del proper es reflecteixen al meu cor; porto al meu cor les seves angúries, de manera tal que m'anniquilen fins i tot físicament. Desitjaria que tots els dolors caiguessin sobre mi, per portar alleujament al proper» (Diari, p. 365). Fins a quin punt de compartició porta l'amor quan és mesurat sobre l'amor de Déu!

És a aquest amor que la humanitat d'avui s'ha d'inspirar per afrontar la crisi de sentit, els reptes de les més diverses necessitats, sobretot la necessitat de salvaguardar la dignitat de cada persona humana. El missatge de la divina misericòrdia és així, implícitament, també un missatge sobre el valor de cada home. Cada persona és preciosa als ulls de Déu, per a cadascú Crist ha donat la seva vida, a tots el Pare fa do del seu Esperit i ofereix l'accés a la seva intimitat.

Aquest missatge consolador es dirigeix sobretot a qui, afligit per una prova particularment dura o esborrat pel pes dels pecats cometuts, ha perdut tota confiança en la vida i és temptat de cedir a la desesperació. A ell se li presenta el rostre dolç de Crist, sobre ell arriben aquells raigs que parteixen del seu cor i il·luminen, escalfen, indiquen el camí i infonen esperança. Quantes ànimes ha consolat ja la invocació «Jesús, confio en Tu», que la Providència ha suggerit a través de la religiosa Faustina! Aquest simple acte d'abandonament a Jesús esquinça les núvols més denses i fa passar un raig de llum a la vida de cadascú.

Misericordias Domini in aeternum cantabo (Sal 88 [89], 2). A la veu de Maria Santíssima, la «Mare de la misericòrdia», a la veu d'aquesta nova Santa, que a la Jerusalem celestial canta la misericòrdia juntament amb tots els amics de Déu, unim també nosaltres, Església pelegrina, la nostra veu.

I tu, Faustina, do de Déu al nostre temps, do de la terra de Polònia a tota l'Església, obtens-nos de percebre la profunditat de la divina misericòrdia, ajuda'ns a fer-ne experiència viva i a testimoniar-la als germans. El teu missatge de llum i d'esperança es difongui per tot el món, empenyi a la conversió els pecadors, apagui les rivalitats i els odis, obri els homes i les nacions a la pràctica de la fraternitat. Nosaltres avui, fixant la mirada amb tu sobre el rostre de Crist ressuscitat, fem nostra la teva pregària de confiat abandonament i diem amb ferma esperança: Jesús, confio en Tu!