Onzena estació: Jesús promet el seu regne al bon lladre
Jesús promet el seu regne al bon lladre
V. Us adorem, Crist, i us beneïm
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Un dels malfactors penjats a la creu insultava Jesús. Però l'altre el repremia: « Ni tu tems a Déu? ». I afegí: « Jesús, recorda't de mi quan entris al teu regne » (Lc 23, 39-40. 42).
MEDITACIÓ
Les mans de Jesús i del lladre són clavades: no es poden agafar en un gest d'amistat i de pau.
Però la mirada és lliure: el lladre descobreix en el cos ferit de Jesús el misteri de la seva glòria reial; Jesús descobreix en els trets del malfactor la imatge gloriosa del Pare.
I lliure és la veu dels dos moribunds. El malfactor suplica: «Recorda't de mi quan entris al teu regne»; Jesús respon: «Avui seràs amb mi al paradís».
Amic dels publicans, Jesús allotjava-se de vegades a casa seva. A Zacaries, home de frau, un dia havia dit: «Abaixa't aviat, perquè avui he de quedar-me a casa teva» (Lc 19, 5).
Però ara, on anar? Aquest lladre crucificat no té casa i ni tan sols Jesús té on recolzar el cap, però sap d'on ha vingut i on torna. Per això diu al company de condemna: «Vine amb mi, avui, a la casa del meu Pare».
ORACIÓ
Jesús, ha arribat l'hora del signe de contradicció, l'hora en què es desvelen els pensaments del cor: del malfactor que t'insulta, del malfactor que es confia a tu.
Amb el bon lladre et diem: a l'hora de l'angoixa i de la tribulació, de les tenebres i de la iniquitat:
A l'hora de les matances inútils, de l'odi i de la discòrdia:
A l'hora de la mentida i del menyspreu de la vida, a l'hora de l'opressió i de la violència:
Padre nostre ..
Santa Mare, us prego, feu que les ferides del Senyor quedin impreses al meu cor.
