Quartadècima estació: Jesús és dipositat al sepulcre
Jesús és dipositat al sepulcre
V. Us adorem, Crist, i us beneïm
R. Perquè amb la teva Santa Creu has redimit el món
Josèp d'Arimatea, havent comprat un llençol, va baixar el cos de Jesús de la creu i, havent-lo embolicat amb el llençol, el va dipositar en un sepulcre escavat a la roca (Mc 15, 46).
MEDITACIÓ
Sembla que tot ha acabat. El cos de Jesús és engolit per la roca intacta i sembla frustrada l'última esperança.
És silenci.
El cel, com a la sisena hora, roman fosc, impenetrable. Ritus de mort preparen les dones per a un matí que sembla sense alba.
És silenci de Déu.
Difícil és recordar: “Si el gra de blat caigut a terra no mor, romp sol, però si mor, produeix molt de fruit” (Jn 12, 24).
Del silenci de Déu ressona la creació originària. En el silenci més tens la Paraula es va fer carn. En el silenci del sepulcre, el trobament de l'Amor del Pare amb la vida del Fill madura la nova creació.
Plena d'esperança és ara l'Esposa del Càntic. Com està escrit: “De bon matí anirem als vinyes; veurem si la vinya floreix, si s'obren les flors, si floreixen els garrofers ... “ (Ct 7, 13).
ORACIÓ
Santa Maria, Verge del silenci i de la pau misteriosa: aflictida, fidel forta, espera al costat del sepulcre, on calla la Paraula i rau el Sant de Déu.
Espera vigilant que de la foscor surti la Llum, de la terra germini la Vida.
Espera l'alba del dia sense posta de sol, l'hora del part de la humanitat nova.
Espera de veure en el Fill ressuscitat el rostre nou de l'home redimit, d'escoltar el nou salut de pau, de cantar el nou cant de glòria.
Verge de l'Esperit, icona de l'Església, implora per nosaltres la teva fe en la Paraula, la teva esperança en el Regne, el teu amor per Déu i per l'home.
A tu, gloriosa Mare de Déu, benaurada per la fe, dona de la pietat immensa, la nostra lloança perenne i agraïda.
Nostre Pare ..
Santa Mare, us demanem, feu que les ferides del Senyor quedin impreses al meu cor.
Benedicció
R. Amen.
