Vuitena estació: Jesús és ajudat pel Cirineu a portar la creu
Jesús és ajudat pel Cirineu a portar la creu
V. Us adorem, Crist, i us beneïm
R. Perquè amb la vostra Santa Creu heu redimit el món
Forçaren un tal que passava, un tal Simó de Cirine, que venia del camp, a portar la creu (Mc 15, 21).
MEDITACIÓ
Primer d'una multitud de futurs deixebles, el Cirineu, home estranger, és forçat a portar la creu de Jesús fins al Gòlgota.
Silenciosament entra en el drama de la passió i es fan certes per a ell les paraules del Mestre: «Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi» (Mc 8, 34).
Creu imposada per la violència; creu infligida pels esdeveniments; creu sobtada que sorprèn, sobtadament, gairebé sempre, el cirineu.
No hi ha cap seguretat en seguir Jesús. No es sap quan acaba el camí que puja, via crucis de múltiples incògnites.
Única és l'esperança. En el itinerari dolorós, els cirineus de la vida no estan sols: el Fill de l'home sobre qui s'inclinen o per qui s'inclinen, els acompanya cap a la redempció.
ORACIÓ
Jesús, sobre les espatlles del Cirineu, la teva creu; i sobre les teves espatlles, ara lliures, les creus de tots els homes, d'ahir, d'avui, de sempre.
Senyor, us preguem: tu en nosaltres i nosaltres en tu; en la teva creu les nostres creus, perquè un sigui el pes de la fatiga humana, un l'amor que el sosté; un el camí del dolor que, en la fe i en l'esperança, esdevé, per la teva gràcia, sender de comunió i de pau.
Nostre Pare ..
Santa Mare, us preguem, feu que les ferides del Senyor quedin impreses en el meu cor.
