Sant'Agostín, bisbe
Sant'Agustí, bisbe
Sant'Agustí, bisbe d'Hípona, nascut a Tagaste (l'actual Algèria) el 354, és Doctor de l'Església i, per les seves autoritatives obres, el teòleg i filòsof més il·lustre de la Patristica: famoses són les seves «Confessions» i la «Ciutat de Déu».
Sant'Agustí, de família de classe mitjana, de cultura hel·lenística i romana, va abraçar en la seva joventut diverses filosofies paganes i desviacions de la fe, des del donatisme fins al maniqueisme. El seu pare hauria volgut que fos jurista i professor de retòrica, però qui va vigilar sobre el creixement i la salut espiritual d'Agustí va ser precisament la seva mare, santa Mònica, dona forta de caràcter i inquebrantable en la fe en Jesús, que, després de tantes súpliques i llàgrimes, serà exaudida abans de la seva mort, ocorreguda a Ostia el 387, després d'haver vist el seu fill convertit i al servei de l'Església.
A les «Confessions» es llegeix:
[Des de la meva més tendra infància, jo havia sucat amb el llet de la meva mare el nom del meu Salvador, el teu Fill; el vaig conservar en els recessos del meu cor; i tots aquells que es van presentar davant meu sense aquell Nom Diví, encara que poguessin ser elegants, ben escrits i fins i tot plens de veritat, no em van portar cap a ells.]
Agustí, després d'anys d'intensos estudis, ensenyament i vida mondana sense prejudicis, atret pel fascini de la vida italiana, va decidir a 29 anys anar a Roma i després a Milà, on va obrir una escola de retòrica. A Milà el van seguir la seva mare i els seus germans.
Aquí serà sant Ambròs, bisbe, qui batejarà Agustí i desviarà el timó dels seus desitjos cap a l'Església de Crist.
En tornar a la Pàtria, Agustí va fer escala a Ostia, on va patir la mort de la seva mare Mònica.
Arribat a Àfrica, el 391 va ser ordenat sacerdot pel bisbe Valeri i el 395 va esdevenir sant Agustí, bisbe d'Hípona, on va morir el 430.
A les «Confessions» es llegeix:
[Tard t'he estimat, Bellesa tan antiga i tan nova, tard t'he estimat. Sí, perquè tu eres dins meu i jo fora: allà et cercava. Deforme, em llençava sobre les belles semblances de les teves criatures. Eres amb mi, però jo no era amb tu. Em tenien lluny de tu les teves criatures, inexistents si no existissin en tu. Em vas cridar, i el teu crit va trencar la meva sordesa; vas brillar, i el teu esplendor va dissipar la meva ceguesa; vas difondre la teva fragància, vaig respirar i ara anelejo cap a tu; et vaig tastar i ara tinc gana i set de tu; em vas tocar, i vaig ardre de desig de la teva pau.]
Les restes de sant Agustí són custodiades a Pavia, a la Basílica de San Pietro in Ciel d'Oro. Abans d'arribar a Pavia, les restes del Sant van ser portades a Càller per qui va escapar de la invasió africana dels vandals a Hípona en el segle IV dC.
Després, serà el rei llombard Liutprand qui volrà transportar les restes del bisbe sant Agustí al santuari de Pavia.
