Sant Josep


Sant Josep no va deixar escrits sobre la seva vida i de la seva història només tenim pocs fragments. I, tanmateix, és considerat el sant més gran no només de l'Església catòlica, sinó també de l'Església ortodoxa.

Josep, en hebreu Yosef i en llatí Ioseph, és el pare de Jesús en la seva vida terrenal, és l'espós fidel de Maria: junts formen la Sagrada Família de Natzaret, el lloc on Jesús creix i és educat humanament pels seus pares.

La història de Josep és única en la història de la salvació. Home de la descendència de David, fill de Jacó, va creure en les paraules de l'Àngel que li va aparèixer en somni i va merèixer el títol de Just, paraula que significa 'aquell que ha cregut', convertint-se en pare putatiu de Jesús.
Els evangelistes que narren les poques i essencials notícies sobre Josep són Mateu i Lluc. Els episodis comencen amb l'aparició a Maria de l'Àngel Gabriel, que li demana d'adherir-se al pla de la Incarnació de Déu. La jove noia, abans que Josep, és provada greument en la fe: davant del seu Sí, l'Esperit Sant fa el miracle pel qual la humanitat  és salvada.

Els Evangelis narren que el fet va tenir lloc durant el temps de la gestació d'Elisabet, mare de Joan, el profeta precursor de Jesús: "Al sisè mes, l'àngel Gabriel va ser enviat per Déu a una ciutat de Galilea anomenada Natzaret, a una verge promesa en matrimoni a un home de la casa de David, anomenat Josep; la verge es deia Maria".

Posteriorment, Josep també pateix la mateixa prova: descobreix la gestació de Maria i n'és turbat. En lloc de fer el que qualsevol de la seva època hauria fet, decideix no repudiar Maria, sinó allunyar-la en secret. Fou així com l'Àngel missatger li va venir en auxili i va consolar el seu cor: "Josep, fill de David, no tinguis por de prendre amb tu Maria,  perquè el que ha estat engendrat en ella ve de l'Esperit Sant. Ella donarà a llum un fill i tu li posaràs el nom de Jesús: Ell salvarà el seu poble dels seus pecats".
És en la prova, en l'angoixa, en la solitud, que Déu ha forjat els cors dels pares de Jesús.

Durant la gestació de Maria, a conseqüència del cens de tota la població de l'imperi romà imposat pel decret de Cèsar August, mentre Quirini era governador de Síria, la família de Natzaret ha de partir i és a Betlem que es compleix el moment del part. Josep, al costat de Maria, ha de patir les humiliacions comunes a tots els pobres del món: buscar a pressa un allotjament, un refugi, un lloc on fer néixer el Redemptor. Però per als pobres la vida és feta difícil en tot temps. Així, Jesús, fill de pares pobres, neix en una pessa, al calor d'un bou i d'un ase, en un estabulari: el Rei dels reis neix pobre entre els pobres, en una cova. Però els pastors i els mags han vingut a adorar-lo, l'han reconegut: tots els homes de bona voluntat de tots els temps el reconeixen i l'adoren.
Josep, el fuster de Natzaret, modela tota la seva vida segons el disseny de Déu: és espós fidel i custodi  premurosa del seu petit Senyor.
Un cop nascut Jesús, Josep és novament provat en la fe: l'Àngel, un cop més, l'avisa: ha de fugir a Egipte perquè Herodes vol matar tots els nens de Betlem que tinguin menys de dos anys. Només després de la mort d'Herodes, el pare de Jesús, amb la seva esposa, torna a Natzaret, on reprèn la seva activitat d'artesà fuster.

D'ara endavant, fins al moment en què Jesús comença la seva missió, Josep passa, a la seva casa de Natzaret, una vida ordinària, feta d'episodis comuns a totes les famílies del poble d'Israel. Així, pel camí de la fe, viuen les etapes de la circumcisió i la presentació de Jesús al Temple.
Només l'episodi del trobament de Jesús entre els Doctors de la Llei (després de dies de recerques angunioses al retorn d'una festa a Jerusalem), interromp l'ordinarietat de la vida de la Sagrada Família. Les frases "Fill, per què has fet això?" i "Per què ens busqueu?" demostren que Jesús, tot i ser encara infant, vol recordar als seus estimats pares de la terra, que Ell és allà per la salvació de tota la humanitat. La vida oculta de Jesús hauria durat encara diversos anys.

Aquesta vida oculta de Jesús constitueix el cor de la història de Josep i de la primera part de la vida de Maria. És la història de la Sagrada Família, la festa de la qual es celebra entre Nadal i Cap d'Any, és la festa de l'amor familiar, de la unió  conjugal, de l'església domèstica.
Sant Josep és festejat el 19 de març (festa del pare) i el primer de maig de cada any (Sant Josep Obrer).