Santa Rita de Càscia
Santa Rita de Càscia va néixer el 1381 a Roccamorena, una fracció de Càscia (Perúgia), a l'Umbria, de pares suaus i molt religiosos, avançats en l'edat, pertanyents a la facció dels Ghibel·lins, nomenats pel Comú 'Pacifiquers de Crist' en ple de les disputes entre Guelfs i Ghibel·lins.
Margherita Lotti (al segle) es va casar amb un oficial gibel·lí, Paolo di Ferdinando di Moncino, un home violent que va ser assassinat en una emboscada, deixant dos fills que poc després van morir de malaltia.
Rita, dona humil i misericordiosa, va perdonar als agressors i va oferir al Senyor el dolor de la pèrdua dels fills.
Santa Rita va triar, doncs, de retirar-se al Monestir de les agustines de Càscia, on va viure durant quaranta anys fins a la mort, el 22 de maig de 1457, pregant, fent dejuni i deixant l'eremita només per assistir els pobres i els malalts de Càscia.
El Divendres Sant, 18 d'abril de 1432, a la capella del Monestir, mentre pregava la Passió de Jesús, de la corona d'espines del Crucifix en va sortir una espina que va anar a clavar-se al front de Santa Rita de Càscia i hi va romandre durant quinze anys fins a la mort de la Santa. Les Recognicions de 1972 i de 1997 van detectar senyals evidents de lesió òssia al front.
Els darrers anys de vida, la llarga malaltia la va obligar a aturar-se. Al costat del relat tradicional de les abelles (abelles blanques aparegudes a la cuna al naixement i negres a la mort), ha romàs conegut el relat de la rosa vermella: la Santa monja agustina, en ple hivern, envia una parenta a recollir una rosa vermella i dos figues al jardí de casa, la qual, incrèdula, les va trobar i les va portar a Santa Rita, que va llegir el fet com a senyal atorgat-li pel Senyor de salvació per al marit i els dos fills.
Santa Rita és coneguda i estimada al món com la Santa dels casos impossibles, a causa dels nombrosos miracles que li han estat atribuïts al llarg dels segles. Es pot fer-li homenatge a la Basílica dedicada a ella a Càscia.
