Sant Felip Neri
Sant Felip Neri
Sant Felip Neri, anomenat pels romans de l'època el ‘bufó de Déu’ o ‘el segon apòstol de Roma’ o ‘el sant de l'alegria’ ‘o el bufó de Déu’, va néixer a Florència el 1515, però, encara molt jove, va decidir traslladar-se a Roma, on va morir vuitanta anys després, el 1595.
Després de diverses peripècies laborals (preceptor i assistent en un hospital de terminals i diversos càrrecs), va descobrir la vocació religiosa i, als 35 anys, va esdevenir sacerdot i amic de sant Camil de Lelis i sant Carles Borromeu de Milà.
Es considera el fundador de l'Oratori masculí i femení, lloc i ambient on reunir i educar nois de carrer que ell atraïa amb cançons, jocs i atraccions divertides, amb la finalitat de formar-los en un ofici i de restituir-los la dignitat perduda per la seva condició de pobresa i abandonament, en una ciutat tan rica com corrupta: Roma.
Sant Felip, des de jove, estimava pregar i retirar-se en solitud per meditar i comprendre la voluntat de Déu, com ho va ser la creació de la Congregació de l'Oratori.
En la seva activitat educativa va implicar homes i dones de cultura, de l'espectacle, de la ciència, músics, pintors, artistes i empresaris en general.
El papa Gregori va aprovar la Congregació de l'Oratori i va concedir a sant Felip Neri, com a seu, l'església de Santa Maria in Vallicella.
Alguns segles després serà sant Joan Bosco qui l'imitarà, especialment en el mètode educatiu de la dolçor i de la persuasió, del testimoni i la perseverança en practicar les virtuts i la Boa Notícia de l'Evangeli. A cada persona que trobava li agradava transmetre-li el seu desig més profund: parlar del Paradís.
