Sant'Antoni de Pàdua

Sant'Antoni (nom de bateig: Ferrando), neix a Lisboa (Portugal) el 15 d'agost de l'any 1195 en una família noble. Ferrando va ser format durant els seus primers anys de vida pels canonges de la catedral de Lisboa, dels quals va aprendre discerniment i ciència de les coses de Déu.

Als 15 anys entra al convent agustinià de Lisboa i, dos anys després, es trasllada a l'Abadia  agustinitana de Coïmbra (aleshores capital de Portugal), on hi roman fins a la seva ordenació sacerdotal als 25 anys. Els estudis teològics, bíblics i de les ciències humanes d'aquests anys fan d'Antoni un luminaire entre els més coneguts d'Europa d'aquell segle.

El 1220 es porten a l'església de Santa Creu de Coïmbra les relíquies de cinc missioners franciscans martiritzats al Marroc. És aquí que Ferrando s'acosta als missioners franciscans i se n'enamora; abandona els canonges agustins i abraça la Missió de Francesc d'Assís al Marroc.

En arribar al Marroc, Antoni cau greument malalt i no pot predicar, i és forçat a tornar al seu país, però el vaixell, en lloc de portar-lo a la seva terra natal, a causa d'una tempesta naufraga a Sicília, on roman alguns mesos i on es recupera de la salut.

El 2021 a Assís, amb ocasió de la Pentecosta, sant Francesc convoca tots els frares i Antoni, que ha partit de Sicília, arriba al Sant.

La comunitat franciscana el destina a la Romanya i s'estableix a l'ermita de Montepaolo, a prop de Forlì, en pregària i meditació, però també en la predicació, que es revela com la seva primera vocació i el portarà a molts llocs d'Itàlia i del sud de França, combatent creences herètiques i reprenant mals costums tant en el món civil com a l'interior de l'església.
El 2023, a l'edat de 28 anys, ensenya Teologia a la fraternitat dels Menors de Bolonya amb l'aprovació personal de sant Francesc.
El 2027, a la Pentecosta, hi és present al Capítol general dels Frares Menors a Assís
i el 2927;devé Ministre Provincial per a les comunitats dels Frares Menors del nord d'Itàlia.
Antoni visitarà i cuidarà molts convents, confessor incansable i cura d'ànimes, cura d'ànimes, va cuidar especialment la comunitat de Pàdua: la petita comunitat franciscana a l'església de Santa Maria Mater Domini, on també serà enterrat per la seva voluntat.

El predicador Antoni no només parla a les moltes ànimes que l'escolten, sinó que ha estat formador dels seus germans fins a la seva mort prematura, ocorreguda el 13 de juny de l'any 1231, a l'edat de 36 anys, a Pàdua.
Els sermons d'Antoni són reconeguts com a ciència teològica: l'Església, després de la canonització, que va tenir lloc el 30 de maig de l'any 1232, només 11 mesos després de la seva mort, per part del papa Gregori IX, declararà sant Antoni de Pàdua Doctor de l'Església Universal  el 1946 i Doctor Evangelicus.
Amb el pas del temps hi ha hagut diverses reconegüències dels restes del Sant. La més significativa, sens dubte, va ser la de l'8 d'abril de l'any 1263, per part de sant Bonaventura (aleshores ministre general dels franciscans). En traslladar els restes a una caixa de fusta nova per dipositar-los a la nova Basílica voluda pels fidels, es va trobar intacta, no corrompuda, la llengua del Sant, i el futur sant Bonaventura va exclamar: "O llengua beneïda, que sempre has beneït el Senyor i l'has fet beneir pels altres, ara es manifesten a tothom els grans mèrits que has adquirit davant Déu".