Sant Francesc d'Assís
Sant Francesc d'Assís, que se celebra cada any el 4 d'octubre, és conegut en tot el món com el 'Pobret d'Assís'. A més de l'Església Catòlica, és venerat també a l'Església Anglicana i en tota la Comunio Anglicana.
Pius XII el 1939 proclama el Sant d'Assís patró d'Itàlia juntament amb Santa Caterina de Siena.
La ciutat d'Assís és des del 1986, per la fe profètica de Joan Pau II, centre de trobada dels representants de les més grans Religions del món, trobada renovada el 2002 també pel papa Wojtyla i després pel papa Benet XVI el 2011 i pel Papa Francesc el 2018.
Joan, el futur fundador de la gran Família Franciscana present en tot el món, fill de Pietro Bernardone, ric mercader de teles preuades, va néixer a Assís el 1182.
Experimenta els plaers i les vanitats del seu temps i participa també a la guerra entre Assís gibel·lina i Perusa guelfa, és capturat, empresonat, es malalta greument i durant la malaltia té temps de reflexionar sobre el seu destí i els valors veritables de la vida: descobreix la pregària i en el silenci i en la pau troba Déu.
Va intentar inútilment el 1203 de participar en una Creuada, però el Senyor el 1205 li demana de restaurar l'Església: ell en canvi restaura les esglésies de Sant Damiano, Sant Pere i la Porciúncula de Santa Maria dels Àngels.
Més tard, il·luminat i guiat per l'Esperit, amb alguns amics triats per convertir-se en els seus deixebles, funda l'Orde dels Franciscans, dels Frares Menors, la cui Regla és aprovada pel papa Innocenci III el 1209.
L'exemple de vida ascètica i l'amor cap als pobres atrau també les joves dones de la ciutat umbra, entre les quals Chiara Scifi, filla d'un noble conegut d'Assís, que la nit de Diumenge de Rams del 1221 vesteix l'habit de Germana Pobrera.
Neix així l'Orde femení de les Clarisses, al qual s'hi adhereixen cada vegada més joves desitjoses de seguir la Regla.
És l'amor del Pobret d'Assís per Jesús Nen pobre i en bolques el que porta Francesc a representar el naixement de Jesús amb una representació vivent a Greccio: d'aquesta representació vivent neix i es difon per tot el món la tradició del pessebre.
El 1224 al mont de la Verna, durant la pregària i el dejuni, Francesc rep les estigmates juntament amb la transverberació (el Serafí que clava la llança al costat).
Francesc intentarà de mantenir amagades les sagrades ferides que sagnen, com passarà al seu sant germà de religió pare Pio de Pietrelcina segles després.
Dos anys després, ja totalment crucificat pels dolors i gairebé cec, dicta el Càntic del Sol o Càntic de les Criatures i poc després el Testament que ordena que quedi lligat a la Regla.
Demana després de poder morir a la Porciúncula, el seu lloc sant preferit.
Francesc torna al Cel a la nit entre el tres i el quatre d'octubre de 1226. El seu sant cos és enterrat a la Basílica d'Assís.
Devem a fra Tomàs de Celano, religiós escriptor i poeta seguidor del Pobret, les notícies sobre la vida de Sant Francesc d'Assís (i de S. Clara) a partir de la seva activitat en la joventut, la guerra, la malaltia, la conversió, el viatge a Egipte durant una creuada, les primeres fundacions, les experiències místiques de Francesc amb el Crist crucificat.
Molts altres autors van escriure sobre el Sant d'Assís, com molts textos famosos i contes són atribuïts al Sant: Els FIORETTI de SANT FRANCESC / el conte del llop de Gubbio / la predicació als ocells / etc.
Un anècdota curiosa que expliquen els frares:
[Una dona del lloc estimava portar al Pobret els seus galets fets a casa i la cosa va passar durant molts anys; abans de morir Francesc va demanar als frares que li portessin els galets de la dona, així va poder agrair-li per l'última vegada, per després beneir-la del Cel poc després]
