Sant Antoni Abat

Sant Antoni Abat va néixer al desert de la Tebaide, a Egipte, presumiblement el 12 de gener de l'any 251, de pares cristians rics, però ben aviat va distribuir les seves riqueses entre els pobres i va preferir la solitud i la pregària.

Sant Atanasi, bisbe d'Alexandria, havia conegut Sant Antoni Abat: és seu el relat escrit de la vida del Sant: Sant Antoni i Sant Atanasi van combatre junts l'heretgia arriana.

Es considera el fundador del monaquisme cristià: és seu el monestir més antic del món, que encara existeix a les afores del Caire.

Sant Antoni Abat és recordat al llarg dels segles amb diversos apel·latius: Sant Antoni el Gran, d'Egipte, del Foc, del Desert o l'Araconeta. Va ser ell qui va constituir les primeres famílies organitzades de monjos orants i treballadors (l'ora et labora va ser després de Sant Benet), els anomenats Pares del Desert, capaços d'operar conversions i miracles entre les poblacions pobres.

Sant Antoni Abat va morir als 105 anys i és festejat en diverses dates, a més de per l'Església Catòlica, també pels luterans i per l'Església Ortodoxa. És tradicional en diverses localitats la benedicció dels animals amb la celebració de la Santa Missa i les festes en honor de Sant Antoni Abat.