Santa Mònica
Santa Mònica
Santa Mònica va néixer a Tagaste (Algèria) l'any 331 en una família cristiana i econòmicament benestant. Es va dedicar primer de tot a fer cristiana la seva família: va convertir el seu marit Patrici, que es va batejar un any abans de la seva mort. Però també va aconseguir portar els seus tres fills al cor del Senyor: va ser una mare amant de la cultura i de la meditació de les escriptures sagrades. Perseverant en la pregària, entre súpliques i llàgrimes va obtenir la conversió del seu fill major, el futur sant Agustí, bisbe d'Hípona, arrancant-lo de la vida dissoluda dels ambient mundans de l'època. Santa Mònica va decidir seguir Agustí a Milà: aquí tenia una prestigiosa càtedra de retòrica. Aquí, va poder assistir al Batisme del fill l'any 387 per sant Ambròs, bisbe, i recollir els fruits de la seva pregària constant. Mentre la família feia el camí de tornada a Tagaste, van fer escala a Ostia per a l'embarcació: aquí Santa Mònica es va posar malalta i va morir pocs dies després, als 56 anys. Tanta és la gratitud cap a la seva mare Mònica per part de sant Agustí.
A les Confessions de sant Agustí es llegeix:
[Des de la meva més tendra infància, jo havia sucat amb el llet de la meva mare el nom del meu Salvador, el teu Fill; el vaig conservar en els recessos del meu cor; i tots aquells que es van presentar davant de mi sense aquell Nom Diví, encara que poguessin ser elegants, ben escrits, i fins i tot plens de veritat, no em van portar cap a ells. …]
El cos de Santa Mònica va ser enterrat a Ostia, on més tard va sorgir l'església de Sant Aureli d'Ostia. Posteriorment, les seves relíquies al segle XIV van ser traslladades i ara es conserven en un sarcòfag a l'església de Sant Agustí a Roma (antiga església de Sant Trifó).
