-
comparteix
-
Els deixats troben el sepulcre buit
V. T'adorem, Crist, i et beneim.
R. Perquè amb la teva resurrecció has donat la vida al món.
PARAULA DE DÉU
Del Evangeli segons Joan. 20, 1-9 El dia després del dissabte, Maria de Magdala es va dirigir al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia estat apartada del sepulcre. Va córrer, doncs, i va anar a trobar Simó Pere i l'altre deixat, aquell que Jesús estimava, i els va dir: «S'han emportat el Senyor del sepulcre i no sabem on l'han posat!». Va sortir, doncs, Simó Pere amb l'altre deixat, i es van dirigir al sepulcre. Corrien junts tots dos, però l'altre deixat va córrer més ràpid que Pere i va arribar primer al sepulcre. Es va agenollar i va veure les faixes a terra, però no va entrar. Va arribar aleshores també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre i va veure les faixes a terra, i el sudari, que li havia estat posat al cap, no a terra amb les faixes, sinó plegat en un lloc a part. Aleshores va entrar també l'altre deixat, que havia arribat primer al sepulcre, i va veure i va creure.
LA FE DE L'EGLÉSIA
«Per què cerqueu entre els morts aquell que és viu? No és aquí, ha ressuscitat» (Lc 24,5-6). En el marc dels esdeveniments de Pasqua, el primer element que es troba és el sepulcre buit. No és en si mateix una prova directa. L'absència del cos de Crist a la tomba podria explicar-se d'una altra manera. Malgrat això, el sepulcre buit ha constituït per a tots un signe essencial. La seva descoberta per part dels deixats va ser el primer pas cap al reconeixement de l'esdeveniment de la Resurrecció. Primer és el cas de les dones pietoses, després el de Pere. «El deixat... que Jesús estimava» (Jn 20,2) afirma que, entrant a la tomba buida i veient «les faixes a terra» (Jn 20,6), «va veure i va creure» (Jn 20,8). Això suposa que ell hagi constatat, de l'estat en què es trobava el sepulcre buit, que l'absència del cos de Jesús no podia ser obra humana i que Jesús no havia simplement tornat a una vida terrenal com havia passat amb Llàtzer.
Catecisme de l'Església Catòlica 640
MEDITACIÓ
Una pedra era sobre el sepulcre, una roca a l'interior, i de pedra van esdevenir les sentinelles a la vista de l'àngel que, assegut sobre la pedra, deia: «Ha ressuscitat el Senyor!» Reunits pels seus baixos encanteris, els jutges dels impis deien: «Aquí rau a terra aquell que va fer tremolar la terra, conegut arreu, aclamat arreu. Ha mort aquell les obres del qual meravellaven tota la terra. Estiguem atents perquè l'últim engany no sigui pitjor que el primer, i els seus deixats no puguin subtrair el cos, ni anunciïn a tots: «Ha ressuscitat el Senyor!» Demanarem doncs a Pilat un cos de guàrdia, i tindrem a disposició sentinelles. Perquè, sigui viu o sigui mort, Jesús fa por; en vida va abolir la llei del dissabte, i si ara ressuscitarà dels morts haurà abolit la Llei mateixa. Rau mort, però s'espera en ell; es troba entre les faixes dels difunts, però s'espera que visqui. Perquè els seus deixats van per allà dient en cor: «Després de tres dies veurem el Mestre i direm: Ha ressuscitat el Senyor?»
Romà el Melode, Segon Himne sobre la Resurrecció 2-3
PREGUEM
O Déu, que has redimit l'ésser humà elevant-lo més enllà de l'antic esplendor, pel misteri inefable de la teva misericòrdia, mira'ns a nosaltres, teus fills, nascuts a vida nova mitjançant el Batisme, i conserva'ns sempre els dons de la teva gràcia. Per Crist, el nostre Senyor.
Amén.
