-
comparteix
-
Jesús ressuscitat es manifesta a la Magdalena
V. T'adorem, Crist, i et beneïm.
R. Perquè amb la teva resurrecció has donat la vida al món.
PARAULA DE DÉU
Del Evangeli segons Joan. 20, 11-18 Maria, en canvi, es trobava fora, a prop del sepulcre, i plorava. Mentre plorava, es va agenollar davant del sepulcre i va veure dos àngels vestits de blanc, asseguts, un al capçal i l'altre als peus, on havien posat el cos de Jesús. Ells li van dir: «Dona, per què plores?». Ella els va respondre: «S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat». En dir això, es va girar i va veure Jesús, que hi era dempeus, però no sabia que era Jesús. Jesús li va dir: «Dona, per què plores? A qui busques?». Ella, pensant que era el jardiner, li va dir: «Senyor, si tu t'has endut, digues-me on l'has posat i jo el recolliré». Jesús li va dir: «Maria!». Ella es va girar i li va dir en hebreu: «Rabboni!», és a dir: Mestre! Jesús li va dir: «No em retenguis, perquè encara no he pujat al Pare; però ves als meus germans i digues-los: Pujaré al meu Pare i Pare vostre, al meu Déu i Déu vostre». Maria Magdalena va anar de seguida a anunciar als deixebles: «He vist el Senyor», i el que li havia dit.
LA FE DE L'EGLÉSIA
Maria Magdalena i les dones pietoses que anaven a completar l'embalsamament del Cos de Jesús, enterrat a la pressa la tarda del Divendres Sant a causa de l'arribada del Sàbat, van ser les primeres a trobar-se amb el Ressuscitat. Les dones van ser, doncs, les primeres missatgeres de la Resurrecció de Crist pels mateixos Apòstols. A ells Jesús apareix després: primer a Pere, i després als Dotze. Pere, cridat a confirmar la fe dels seus germans, veu, doncs, el Ressuscitat abans que ells, i és sobre el seu testimoni que la comunitat exclama: «De veritat el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó» (Lc 24,34).
Catecisme de l'Església Catòlica 641
MEDITACIÓ
Germans meus, Jesús és al cel. Quan estava amb els seus deixebles en la seva carn visible, en la seva substància corporal palpable, va ser vist i va ser tocat: però ara que seu a la dreta del Pare, qui de nosaltres el pot tocar? I, no obstant això, malaurat per a nosaltres si amb la fe no el toquem! Tots el toquem, si creiem. Cert, ell és al cel, cert és lluny, cert no es pot imaginar per quins espais infinitos estem separats d'ell. Però si creus, el toques. Què dic, el toques? Precisament perquè creus, a prop teu tens aquell en qui creus. Però aleshores, si creure és tocar, o més aviat si tocar és creure, com s'explica: No em toquis, perquè encara no he pujat al meu Pare (Jn 20, 17)? Què vol dir? Per què busques la meva carn si encara no comprens la meva divinitat? Voleu saber com [la Magdalena] el volia tocar? Ella estava buscant un mort, no creia que ell ressuscitaria. S'han endut el meu Senyor del sepulcre (Jn 20, 2); i el plora com a home. Oh! Tocarlo! I ell, veient-la tota preocupada pel que fa a la seva condició de servent i que encara no sabia ni gustar, ni creure, ni comprendre aquella condició de Déu per la qual és igual al Pare, difereix el tocar, perquè sigui un tocar més complet. No em toquis, diu, perquè encara no he pujat al meu Pare. Em toques abans que jo pugui pujar al Pare i em creus només home: què et serveix el que creus? Fes-me, doncs, pujar al Pare. Allà, d'on mai m'he allunyat, és per a tu que pujo, si em creuràs igual al Pare. De fet, el nostre Senyor Jesús Crist no ha baixat del Pare deixant el Pare; i també en pujar allunyant-se de nosaltres no s'ha allunyat de nosaltres. De fet, quan estava a punt de pujar i seure a la dreta del Pare, va dir de antemà als seus deixebles: Mireu, jo estic amb vosaltres fins al final del món (Mt 28, 20).
Dels "Discursos" de sant Agustí, bisbe (Serm. 229/K, 1-2)
PREGUEM
O Déu omnipotent i etern, el teu Fill ha volgut confiar a Maria Magdalena el primer anunci de la joia pascual, fes que pel seu exemple i la seva intercessió proclamem al món el Senyor ressuscitat, per contemplar-lo al teu costat en la glòria. Ell viu i regna pels segles dels segles.
Amén.
