-
comparteix
-
Jesús es manifesta a Emaús en partir el pa
V. T'adorem, Crist, i et beneim.
R. Perquè amb la teva resurrecció has donat la vida al món.
PARAULA DE DÉU
Del Evangeli segons Lluís. 24, 28-35 Quan ja s'apropaven al poble on anaven, Jesús va fer com si volgués anar més lluny. Però ells el van instar: «Queda't amb nosaltres, perquè s'acosta la nit i el dia ja declina». Ell va entrar per quedar-se amb ells. Quan va ser a taula amb ells, va prendre el pa, va donar gràcies, el va partir i els el va donar. Llavors se'ls van obrir els ulls i el van reconèixer. Però ell va desaparèixer dels seus ulls. I es deien l'un a l'altre: «No ens cremava el cor mentre ens parlava pel camí i ens explicava les Escriptures?». I, sense perdre temps, es van posar en camí i van tornar a Jerusalem, on van trobar reunits els Onze i els altres que eren amb ells, els quals deien: «De veritat el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Aleshores ells van explicar el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut en partir el pa.
LA FE DE L'EGLÉSIA
«O nit —canta l'«Exsultet» de Pasqua—, tu sola has merescut de conèixer el temps i l'hora en què Crist ha ressuscitat dels inferns». En efecte, ningú ha estat testimoni presencial de l'esdeveniment mateix de la Resurrecció i cap evangelista la descriu. Ningú ha pogut dir com ha succeït físicament. Encara menys era perceptible als sentits la seva essència més íntima, el pas a una altra vida. Esdeveniment històric constatable a través del signe del sepulcre buit i la realitat dels encontres dels Apòstols amb Crist ressuscitat, la Resurrecció resta, no obstant això, en allò que transcendeix i supera la història, al cor del Misteri de la fe. Per aquest motiu, Crist ressuscitat no es manifesta al món, sinó als seus discípols, «a aquells que havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem», els quals «ara són els seus testimonis davant del poble» (Act 13,31). Catecisme de l'Església Catòlica 647
MEDITACIÓ
Quina mena de misteri, germans meus! [Jesús] Entra a casa [els discípols d'Emaús], es fa el seu hoste i, mentre havia romàs desconegut durant tot el camí, el reconeixen en partir el pa. Aprèn a rebre els hostes, en la persona dels quals es reconeix Crist. O que encara no sabeu que, totes les vegades que rebeu un cristià, rebeu Crist? No ho diu ell mateix: Era foraster i em vau rebre? I si li respondran: Però quan, Senyor, et vam veure foraster, respondrà: Totes les vegades que ho vau fer a un dels meus germans, fins i tot al més petit, ho vau fer a mi (Mt 25, 35. 38. 40). Quan, doncs, un cristià acull un altre cristià, és un membre que es posa al servei d'un altre membre, i amb això porta alegria al cap, que considera donat a si mateix allò que s'elargueix a un seu membre. Bé, mentre som aquí baix, doni's el menjar a Crist que té gana, doni's a beure a ell que té set, vesti's quan és nu, aculliu'l quan és pelegrí, visiteu-lo quan està malalt. Aquestes coses comporta la duresa del camí. Així hem de viure en el present pelegrinatge durant el qual Crist és en necessitat: necessita als seus, tot i ser ple de tot en si mateix. Però aquell que als seus és necessitat, mentre en si mateix abonda de tot, convocarà al seu voltant tots els necessitats. I a prop seu no hi haurà més ni gana ni set, ni nuesa ni malaltia, ni migracions ni penúries ni dolor. Saps que totes aquestes necessitats allà no hi seran, però no sé què hi serà. Que totes aquestes coses no hi seran allà ho he pogut aprendre; quant, en canvi, a allò que trobarem allà, no hi ha hagut ull que l'hagi vist ni orella que l'hagi sentit ni cor d'home en què hagi penetrat (1 Cor 2, 9). El podem estimar, el podem desitjar; durant l'exili present podem sospirar la possessió d'un bé tan gran.
Dels "Discursos" de sant Agustí, bisbe (Serm 236, 3)
PREGUEM
Regala'ns, Pare misericordiós, de gaudir en tot temps de la vida dels fruits de la Pasqua, que es realitza en la celebració dels teus misteris. Per Crist, el nostre Senyor.
Amén.
