-
comparteix
-
Jesús ressuscitat confirma la fe de Tomàs
V. T'adorem, Crist, i et beneeixim.
R. Perquè amb la teva resurrecció has donat la vida al món.
PARAULA DE DÉU
Del Evangeli segons Joan. 20, 24-29 Tomàs, un dels Dotze, no era amb ells quan va venir Jesús. Llavors els altres discípols li van dir: "Hem vist el Senyor!". Però ell els va dir: "Si no veig a les seves mans la marca dels claus i no hi poso el dit al lloc dels claus i no hi poso la meva mà al seu costat, no creuré". Vuit dies després els discípols eren de nou a casa i hi era amb ells també Tomàs. Jesús va entrar, amb les portes tancades, es va aturar enmig d'ells i va dir: "La pau amb vosaltres!". Després va dir a Tomàs: "Posa aquí el teu dit i mira les meves mans; estira la teva mà, i posa-la al meu costat; i no siguis més incrèdul, sinó creient!". Tomàs li va respondre: "El meu Senyor i el meu Déu!". Jesús li va dir: "Perquè m'has vist, has cregut: feliços els que, sense haver vist, creuran!".
LA FE DE L'EGLÉSIA
Fins i tot davant de la realitat de Jesús ressuscitat, els discípols encara dubten, tant la cosa els sembla impossible: creuen veure un fantasma. “Per la gran alegria encara no creien i estaven estupefets” (Lc 24,41). Tomàs va conèixer la mateixa prova del dubte i, quan hi va haver l'última aparició a Galilea referida per Mateu, “alguns... dubtaven” (Mt 28,17). Per això l'hipòtesi segons la qual la Resurrecció hauria estat un “producte” de la fe (o de la credulitat) dels Apòstols, no té fonament. Al contrari, la seva fe en la Resurrecció va néixer - sota l'acció de la gràcia divina - de l'experiència directa de la realitat de Jesús Ressuscitat.
Catecisme de l'Església Catòlica 644
MEDITACIÓ
Senyor meu i Déu meu! Tomàs veia i tocava l'home, però confessava Déu que no veia ni tocava. A través del que veia i tocava, eliminat ja tot dubte, va creure en el que no veia. Jesús li diu: Has cregut, perquè m'has vist. No li diu: perquè m'has tocat, sinó perquè m'has vist; ja que la vista és com un sentit que resumeix tots els altres. De fet, en nomenar la vista solem entendre també els altres quatre sentits, com quan diem: Escolta i mira que dolça melodia, aspira i mira que bon olor, prova i mira que bon gust, toca i mira com és calent. Sempre es diu "mira", encara que veure és propi dels ulls. I així el mateix Senyor diu a Tomàs: Posa aquí el teu dit i mira les meves mans. Li diu: Toca i mira, encara que Tomàs no tenia certament els ulls als dits. En dir: Has cregut perquè has vist, el Senyor es refereix tant al veure com al tocar. Es podria dir també que el disciple no va gosar tocar-lo, encara que el Senyor l'hi convidés. L'evangelista de fet no diu que Tomàs l'hagi tocat. Sigui que només el va mirar, sigui que també el va tocar, ha cregut perquè ha vist; i per això el Senyor exalta i lloa, preferentment, la fe dels pobles, dient: Feliços els que, sense veure, creuran! (Jv 20, 24-29). Fa servir el temps passat, en tant que considera, en la predestinació, com a ja ocorregut el que hauria d'ocórrer en el futur. Però aquest discurs s'ha allargat prou; el Senyor ens concedirà de comentar el següent en una altra ocasió.
Sant Agustí, Comentari a l'Evangeli de Joan, Homilia 121.
PREGUEM
O Pare, fes que, juntament amb l'Apòstol Tomàs, reconeguem en Crist el nostre Senyor i el nostre Déu, i testimoniem amb la vida el que professem amb la fe. Per Crist, nostre Senyor.
Amén.
