-
comparteix
-
Jesús ressuscitat apareix als discípols
V. T'adorem, Crist, i et beneeixim.
R. Perquè amb la teva resurrecció has donat la vida al món.
PARAULA DE DÉU
Del Evangeli segons Lluís. 24, 36-48 Jesús en persona apareix entre ells i els diu: «La pau amb vosaltres!». Espantats i temorosos, creien de veure un esperit. Però ell els diu: «Per què esteu turbats, i per què sorgeixen dubtes al vostre cor? Mireu les meves mans i els meus peus: sóc jo mateix! Toca'm i mira; un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc». Dient això, els mostrà les mans i els peus. Però, com que per la gran alegria encara no creien i estaven meravellats, digué: «Teniu aquí alguna cosa per menjar?». Li oferen una porció de peix rostí; ell la prengué i la menjà davant d'ells. Després digué: «Són aquestes les paraules que us deia quan encara era amb vosaltres: cal que s'acompleixin totes les coses escrites sobre mi a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salmes». Aleshores els obrí l'enteniment per a la comprensió de les Escriptures i digué: «Així està escrit: el Crist ha de patir i ressuscitar dels morts el tercer dia, i en el seu nom s'anunciarà a totes les nacions la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. D'això vosaltres sou testimonis».
LA FE DE L'EGLÉSIA
És impossible interpretar la Resurrecció de Crist fora de l'ordre físic i no reconèixer-la com un esdeveniment històric. Resulta dels fets que la fe dels discípols va ser sotmesa a la prova radical de la passió i de la mort en creu del seu Mestre, per ell mateix preanunciada. L'estupor provocat per la passió fou tan gran que els discípols (almenys alguns d'ells) no van creure de seguida a la notícia de la Resurrecció. Lluny de presentar-nos una comunitat presa per una exaltació mística, els Evangelis ens presenten els discípols perduts i espantats, perquè no van creure a les dones pietoses que tornaven del sepulcre i «aquelles paraules van semblar-los com un deliri» (Lc 24,11). Quan Jesús es manifesta als Onze la nit de Pasqua, els reprendeix «per la seva incredulitat i duresa de cor, perquè no havien cregut a aquells que l'havien vist ressuscitat» (Mc 16,14).
Catecisme de l'Església Catòlica 643
MEDITACIÓ
L'Evangeli de l'apòstol Joan es conclou amb la tercera aparició del Senyor als seus discípols després de la resurrecció. Acabada la pesca, Jesús els diu: Vineu a fer esmorzar. I cap dels discípols osava demanar-li: Qui ets? sabent que era el Senyor (Jn 21, 12). Si ho sabien, quina necessitat hi havia de demanar-li-ho? I si no hi havia necessitat, per què l'evangelista diu: no osaven, com si tinguessin necessitat de fer-ho però no osessin per por d'alguna cosa? Aquí rau el sentit d'aquestes paraules: tanta era l'evidència de la veritat en què Jesús es manifestava als discípols, que cap d'ells osava, ni tan sols negar-la, ni posar-la en dubte. Si algú hagués tingut algun dubte, hauria hagut de fer-li preguntes. L'evangelista dient: cap no osava demanar-li: Qui ets?, és com si digués: cap no osava dubtar que fos ell.
Sant Agustí, Homilia 123
PREGUEM
Oh Déu omnipotent i misericordiós, guia'ns a la possessió de la joia eterna, perquè el humil ramat dels teus fills arribi amb seguretat al teu costat, on l'ha precedit el Crist, el seu Pastor. Ell viu i regna pels segles dels segles.
Amén.
