-
comparteix
-
Els apòstols amb Maria esperen al cenacle l'Esperit Sant
V. T'adorem, Crist, i et beneïm.
R. Perquè amb la teva resurrecció has donat la vida al món.
PARAULA DE DÉU
Dels Fets dels Apòstols. 1, 12-14 Aleshores [els discípols] van tornar a Jerusalem des del mont anomenat dels Olivers, que és proper a Jerusalem, a la distància que es pot recórrer en un dia de sàbat. En entrar a la ciutat, van pujar al pis de dalt on vivien. Hi havia Pere i Joan, Jaume i Andreu, Felip i Tomàs, Bartomeu i Mateu, Jaume d'Alfeu i Simó l'zelota, i Judes de Jaume. Tots ells eren assidus i concordes en la pregària, juntament amb algunes dones i amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
LA FE DE L'EGLÉSIA
El paper de Maria envers l'Església és inseparable de la seva unió amb Crist i en deriva directament d'ella. "Aquesta unió de la Mare amb el Fill en l'obra de la Redempció es manifesta des del moment de la concepció verge de Crist fins a la seva mort". Es manifesta especialment en l'hora de la seva Passió: La benaurada Verge va avançar pel camí de la fe i va conservar fidelment la seva unió amb el Fill fins a la creu, on, no sense un disseny diví, es va mantenir dreta, va patir profundament amb el seu Fill unigènit i es va associar amb ànim matern al sacrifici d'ell, consentint amorosament a la immolació de la víctima que ella havia engendrat; i finalment, pel mateix Crist Jesús morint a la creu, va ser donada com a mare al disciple amb aquestes paraules: "Dona, aquí tens el teu fill" (Jn 19, 26). Després de l'Ascensió del seu Fill, Maria "amb les seves pregàries va ajudar les primerícies de l'Església". Reunida amb els Apòstols i algunes dones, "també Maria implorava amb les seves pregàries el don de l'Esperit, que l'havia pres ja sota la seva ombra a l'Anunciació".
Catecisme de l'Església Catòlica 964, 965
MEDITACIÓ
El Senyor va prometre d'enviar ell mateix el Paràclit per fer-nos agradables a Déu. En efecte, com la farina no es barreja en una única massa pastosa, ni es converteix en un únic pa sense l'aigua, així tampoc nosaltres, multitud desunida, podíem convertir-nos en una única Església en Crist Jesús, sense l'Aigua que baixa del cel. I com la terra àrida, si no rep l'aigua, no pot donar fruits, així també nosaltres, fusta seca i nua, no hauríem portat mai fruit de vida sense la Pluja enviada lliurement des d'amunt…. L'Esperit de Déu va descendir sobre el Senyor com a Esperit de saviesa i d'intel·ligència, Esperit de consell i de fortalesa, Esperit de ciència i de pietat, Esperit del temor de Déu. El Senyor, aleshores, va donar aquest Esperit a l'Església, enviant des del cel el Paràclit sobre tota la terra, d'on, com ell mateix va dir: el diable va ser expulsat com un llamp que cau. Per això ens és necessària la rosada de Déu, perquè no ens cremem i no ens fem estèrils i, allà on trobem l'acusador, puguem tenir també l'advocat. El Senyor confia a l'Esperit Sant aquell home que va caure en mans dels lladres, és a dir, nosaltres. Se'ns fa compassió i ens embenza les ferides i dona les dues monedes amb la imatge del rei. Així, imprimint en el nostre esperit, per obra de l'Esperit Sant, la imatge i l'inscripció del Pare i del Fill, fa fructificar en nosaltres els talents que ens ha confiat perquè els restituïm després multiplicats al Senyor.
Sant Ireneu, Contra les heretgies, Llibre 3, 17, 1-3
PREGUEM
Resplendeixi sobre nosaltres, o Pare, l'esplendor de la teva glòria, Crist llum que ve de la llum, i el don del teu Sant Esperit confirmi els cors dels fidels nascuts a la nova vida en el teu amor. Per Crist, el nostre Senyor.
Amén.
