Sora Faustina Kowalska
Al Diario es llegeixen les paraules de Jesús:
‘La meva misericòrdia abraçarà amb vida i especialment a l'hora de la mort les ànimes que recitin aquesta coroneta’
Germana Maria Faustina Kowalska, de la congregació de les Germanes de la Beata Mare de Déu de la Misericòrdia, va néixer a Polònia el 1905 i va viure només 33 anys.
Germana Faustina era la tercera de deu fills educats cristianament pels pares i ja de nena manifestava la seva vocació religiosa. Va assistir a l'escola només tres anys i aviat va treballar en famílies com a domèstica per mantenir-se i ajudar la seva família.
A 18 anys va triar escapar de casa per fugir de l'oposició dels seus pares, els quals no volien que es fes monja.
Es va traslladar per diversos convents que la rebutjaven i va tornar a treballar com a domèstica per a una senyora abans d'ingressar entre les germanes de la B V de la Misericòrdia a Varsòvia.
El seu Diario és el tresor que Germana Faustina deixa a totes les ànimes que desitgen construir una relació d'amor amb Jesús, l'Espos amb qui ella dialoga cada dia i del qual broten totes les gràcies i la infinita Misericòrdia.
És definida la monja Apòstol de la Divina Misericòrdia per les diverses iniciatives a les quals és estat cridada per la Divina Gràcia per divulgar al món el do de la gran i infinita Misericòrdia de Déu cap a la humanitat necessitada de ser salvada.
El Diario de Germana Faustina és escola de vida espiritual, és una guia rica en consells pràctics i un llenguatge molt senzill per a totes les ànimes que desitgen créixer en l'esperit, conèixer i experimentar, malgrat les infinites dificultats, la vida amagada dels Sants que viuen una relació mística amb Déu, una intimitat plena d'amor i compartició de les grans alegries i de les profundes patiments de Déu per la salvació de les ànimes.
La vida de Germana Faustina és també la història d'una noia que veu, parla, s'alegra i pateix amb Jesús, Maria Santíssima, els Àngels, els Sants del Cel i les ànimes del purgatori.
Germana Faustina, en l'humilitat i en l'obediència, en la suportació i en l'oferta completa de si mateixa a la Santa Volontat, accepta patir amagadament les estigmes per amor cap al seu Espos que l'omple de tants dons com l'ubiquitat i la profecia al servei de la conversió de les ànimes.
El papa Sant Joan Pau II el 1980, sensible a la crida de la Divina Misericòrdia suscitada per Jesús mitjançant Germana Faustina, escriu l'Encíclica Dives in Misericordia i el 2000 canonitza la monja i institueix la Festa de la Divina Misericòrdia el primer diumenge després de Pasqua.
El confessor de Germana Faustina va ser Michal Sopocko.
Després d'anys de tribulacions, ansietats i incerteses, finalment el 1933 Germana Faustina va obtenir la gràcia de trobar el confessor que desitjava: pare Michal Sopocko, el qual, a més de ser la seva guia a la terra segons les disposicions de Jesús de portar a terme la missió de difondre la devoció a la Divina Misericòrdia, va ajudar la Santa a trobar el pintor que va pintar la imatge del Jesús Misericordiós: el quadre va ser exposat a Vilnius (ara ciutat de Lituània) a l'església Porta de l'Aurora.
Va ser pare Sopocko qui va escriure la Constitució de la nova Congregació de les Germanes de Jesús Misericordiós.
CORONETA A LA DIVINA MISERICÒRDIA
En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant
Pare Avem i Credo
es continua després d'aquesta manera:
a) als grans, una vegada:
Pare Etern
T'ofereixo el Cos i la Sang, l'Ànima i la Divinitat
del Teu fill estimat, el nostre Senyor Jesús Crist
en expiació dels nostres pecats i dels de tot el món.
b) als petits, deu vegades:
Per la seva dolorosa Passió, tingues misericòrdia de nosaltres i de tot el món.
c) al final de la Corona, es diu tres vegades:
Déu Sant, Déu Fort, Déu Immortal’k’
tengues pietat de nosaltres i de tot el món.
CAPELLA PAPAL PER LA CANONITZACIÓ
DE LA BEATA MARIA FAUSTYNA KOWALSKA
OMELIA DEL SANT PARE JOAN PAU II
Diumenge, 30 d'abril de 2000
"Ceu el Senyor perquè és bo, perquè eterna és la seva misericòrdia" (Sal 118, 1). Així canta l'Església a l'Octava de Pasqua, gairebé recollint dels llavis de Crist aquestes paraules del Salmo; dels llavis de Crist ressuscitat, que al Cenacle porta el gran anunci de la misericòrdia divina i n'encarrega als apòstols el ministeri: "Pau a vosaltres! Com el Pare m'ha enviat a mi, jo us envio a vosaltres... Recebeix l'Esperit Sant; a qui perdonareu els pecats els seran perdonats i a qui no els perdonareu, restaran no perdonats" (Jn 20, 21-23).
Abans de pronunciar aquestes paraules, Jesús mostra les mans i el costat. Indica és a dir les ferides de la Passió, sobretot la ferida del cor, font d'on brota la gran onada de misericòrdia que es vessa sobre la humanitat. D'aquell cor Germana Faustina Kowalska la beata que d'ara endavant anomenarem santa, veurà partir dos feixos de llum que il·luminen el món: "Els dos raigs – els va explicar un dia el mateix Jesús – representen la sang i l'aigua" (Diario, Libreria Editrice Vaticana, p. 132).
Sang i aigua! El pensament corre al testimoni de l'evangelista Joan que, quan un soldat al Calvari va colpejar amb la llança el costat de Crist, va veure'n sortir "sang i aigua" (cf Jn 19, 34). I si la sang evoca el sacrifici de la creu i el do eucarístic, l'aigua, en la simbologia joànica, recorda no només el bateig, sinó també el do de l'Esperit Sant (cf Jn 3,5; 4,14; 7,37-39).
A través del cor de Crist crucificat la misericòrdia divina arriba als homes: "Filla meva, diu que sóc l'Amor i la Misericòrdia en persona", demanarà Jesús a Germana Faustina (Diario, 374). Aquesta misericòrdia Crist vessa sobre la humanitat mitjançant l'enviament de l'Esperit que, en la Trinitat, és la Persona-Amor. I no és potser la misericòrdia un "segon nom" de l'amor (cf Dives in misericordia, 7), captat en el seu aspecte més profund i tendre, en la seva actitud a fer-se càrrec de cada necessitat, sobretot en la seva immensa capacitat de perdó?
És realment gran avui la meva alegria, en proposar a tota l'Església, gairebé do de Déu per al nostre temps, la vida i el testimoni de Germana Faustina Kowalska. De la divina Providència la vida d'aquesta humil filla de Polònia ha estat completament lligada a la història del vintè segle, el segle que ens hem acabat de deixar enrere. És, efectivament, entre la primera i la segona guerra mundial que Crist li ha confiat el seu missatge de misericòrdia. Els qui recorden, que van ser testimonis i participants dels esdeveniments d'aquells anys i dels horribles patiments que'n derivaren per a milions d'homes, saben bé quant el missatge de la misericòrdia fos necessari.
Va dir Jesús a Germana Faustina: "La humanitat no trobarà pau, fins que no es dirigeixi amb confiança a la divina misericòrdia" (Diario, p. 132). A través de l'obra de la religiosa polonesa, aquest missatge s'ha lligat per sempre al segle vint, últim del segon mil·lenni i pont cap al tercer mil·lenni. No és un missatge nou, però es pot considerar un do d'il·luminació especial, que ens ajuda a reviure més intensament l'Evangeli de la Pasqua, per oferir-lo com un raig de llum als homes i dones del nostre temps.
Què ens portaran els anys que tenim davant? Com serà el futur de l'home a la terra? A nosaltres no ens és donat saber-ho. És cert tanmateix que al costat de nous progressos no faltaràn, malauradament, experiències doloroses. Però la llum de la divina misericòrdia, que el Senyor ha volgut gairebé tornar a entregar al món a través del carisma de germana Faustina, il·luminarà el camí dels homes del tercer mil·lenni.
Com els Apòstols un temps, és necessari però que també la humanitat d'avui rebi al cenacle de la història Crist ressuscitat, que mostra les ferides de la seva crucifixió i repeteix: Pau a vosaltres! Cal que la humanitat es deixi arribar i travessar per l'Esperit que Crist ressuscitat li dona. És l'Esperit que sana les ferides del cor, enderroca les barreres que ens separen de Déu i ens divideixen entre nosaltres, restitueix alhora l'alegria de l'amor del Pare i la de la unitat fraterna.
És important llavors que recollim per sencer el missatge que ens ve de la paraula de Déu en aquest segon Diumenge de Pasqua, que d'ara endavant a tota l'Església prendrà el nom de "Diumenge de la Divina Misericòrdia". En les diverses lectures, la litúrgia sembla dibuixar el camí de la misericòrdia que, mentre reconstrueix la relació de cadascú amb Déu, suscita també entre els homes nous vincles de fraterna solidaritat. Crist ens ha ensenyat que "l'home no només rep i experimenta la misericòrdia de Déu, sinó que és també cridat a «usar misericòrdia» cap als altres: Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia (Mt 5, 7)" (Dives in misericordia, 14). Ell ens ha indicat després les múltiples vies de la misericòrdia, que no perdona només els pecats, sinó que també ve en ajut de totes les necessitats dels homes. Jesús s'ha inclinat sobre cada misèria humana, material i espiritual.
El seu missatge de misericòrdia continua arribant-nos a través del gest de les seves mans esteses cap a l'home que pateix. És així com l'ha vist i l'ha anunciat als homes de tots els continents germana Faustina, que amagada al seu convent de Lagiewniki, a Cracòvia, ha fet de la seva existència un cant a la misericòrdia: Misericordias Domini in aeternum cantabo.
La canonització de Germana Faustina té una elocució particular: mitjançant aquest acte vull avui transmetre aquest missatge al nou mil·lenni. El transmeto a tots els homes perquè aprenguin a conèixer sempre millor el verai rostre de Déu i el verai rostre dels germans.
Amor de Déu i amor dels germans són efectivament inseparables, com ens ha recordat la primera Carta de Joan: "D'això coneixem d'estimar els fills de Déu: si estimem Déu i n'observem els manaments" (5, 2). L'Apostol aquí ens recorda a la veritat de l'amor, assenyalant-nos en l'observança dels manaments la mesura i el criteri.
No és fàcil, efectivament, estimar d'un amor profund, fet d'autèntic don de si mateix. Aquest amor s'aprèn només a l'escola de Déu, al calor de la seva caritat. Fixant la mirada en Ell, sintonitzant-nos amb el seu cor de Pare, ens fem capaços de mirar als germans amb ulls nous, en actitud de gratuïtat i de compartició, de generositat i de perdó. Tot això és misericòrdia!
En la mesura en què la humanitat saberà aprendre el secret d'aquest mirada misericordiosa, es revela perspectiva realitzable el quadre ideal proposat en la primera lectura: "La multitud d'aquells que havien vingut a la fe tenia un cor sol i una ànima sola i ningú deia propietat seva allò que li pertanyia, però tot era entre ells comú" (At 4, 32). Aquí la misericòrdia del cor s'ha convertit també en estil de relacions, projecte de comunitat, compartició de béns. Aquí han florit les «obres de la misericòrdia», espirituals i corporals. Aquí la misericòrdia s'ha convertit en concret fer-se «propi» cap als germans més indigents.
Germana Faustina Kowalska ha deixat escrit al seu Diario: "Provo un dolor tremendo, quan observo els patiments del proper. Tots els dolors del proper es reflecteixen al meu cor; porto al meu cor les seves angúnies, de manera tal que m'annihilen també físicament. Desitjaria que tots els dolors caiguessin sobre mi, per portar alleujament al proper" (Diario, p. 365). Aquí a quin punt de compartició condueix l'amor quan és mesurat sobre l'amor de Déu!
És a aquest amor que la humanitat d'avui s'ha d'inspirar per afrontar la crisi de sentit, els reptes dels més diversos necessitats, sobretot la necessitat de salvaguardar la dignitat de cada persona humana. El missatge de la divina misericòrdia és així, implícitament, també un missatge sobre el valor de cada home. Cada persona és preuada als ulls de Déu, per a cadascú Crist ha donat la seva vida, a tots el Pare fa do del seu Esperit i ofereix l'accés a la seva intimitat.
Aquest missatge consolador es dirigeix sobretot a qui, afligit per una prova particularment dura o esquitxat pel pes dels pecats cometuts, ha perdut tota confiança en la vida i és temptat de cedir a la desesperació. A ell es presenta el rostre dolç de Crist, sobre ell arriben aquells raigs que parteixen del seu cor i il·luminen, escalfen, indiquen el camí i infonen esperança. Quantes ànimes ha ja consolat la invocació "Jesús, confio en Tu", que la Providència ha suggerit a través de Germana Faustina! Aquest simple acte d'abandó a Jesús esquinça les núvols més denses i fa passar un raig de llum a la vida de cadascú.
Misericordias Domini in aeternum cantabo (Sal 88 [89], 2). A la veu de Maria Santíssima, la «Mare de la misericòrdia», a la veu d'aquesta nova Santa, que a la Jerusalem celestial canta la misericòrdia juntament amb tots els amics de Déu, unim també nosaltres, Església pelegrina, la nostra veu.
I tu, Faustina, do de Déu al nostre temps, do de la terra de Polònia a tota l'Església, obtens-nos de percebre la profunditat de la divina misericòrdia, ajuda'ns a fer-ne experiència viva i a testimoniar-la als germans. El teu missatge de llum i d'esperança es difongui en tot el món, empengui a la conversió els pecadors, apaguï les rivalitats i els odis, obri els homes i les nacions a la pràctica de la fraternitat. Nosaltres avui, fixant la mirada amb tu sobre el rostre de Crist ressuscitat, fem nostra la teva pregària de confiat abandonament i diem amb ferma esperança: Jesús, confio en Tu!
Sant Joan Pau II, papa
