Cinquena estació: Maria Santíssima és present a la mort del Fill

QUINTA ESTACIÓ

Maria Santíssima és present a la crucifixió i a la mort del Fill
 


V. Us lloem i us beneïm, Senyor.
R. Perquè a l'obra de la salvació has associat la Verge Mare.

PARAULA DE DÉU
Del Evangeli segons Joan. 19,25-30  Estaven a prop de la creu de Jesús la seva mare, la germana de la seva mare, Maria de Clèofas i Maria de Magdala. Jesús, llavors, veient la mare i, al costat d'ella, el disciple que ell estimava, va dir a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill!». Després va dir al disciple: «Aquí tens la teva mare!». I des d'aquell moment el disciple la va prendre per a la seva casa. Després d'això, Jesús, sabent que tot era ja acabat, va dir, per complir l'Escriptura: «Tinc set». Hi havia allà un vas ple de vinagre; van mullar, doncs, una esponja en vinagre, la van posar a la punta d'una canya i li la van acostar a la boca. I després d'haver rebut el vinagre, Jesús va dir: «Tot és acabat!». I, abaixant el cap, va entregar l'esperit.

LA FE DE L'EGLÉSIA
Maria, la tota Santa Mare de Déu, sempre Verge, és la obra mestra de la missió del Fill i de l'Esperit en la plenitud del temps. Per primera vegada en el disseny de la salvació i perquè el seu Esperit l'ha preparada, el Pare troba l'Estança on el seu Fill i el seu Esperit poden habitar entre els homes. En aquest sentit la Tradició de l'Església ha llegit sovint referint-se a Maria els més bells textos sobre la Saviesa: Maria és cantada i representada en la Litúrgia com a «Seu de la Saviesa». En ella comencen a manifestar-se les «meravelles de Déu», que l'Esperit completarà en Crist i en l'Església. L'Esperit Sant ha preparat Maria amb la seva gràcia. Era convenient que fos «plena de gràcia» la Mare d'Aquell en qui «habita corporalsment tota la plenitud de la Divinitat» (Col 2,9). Per pura gràcia ella ha estat concebida sense pecat com la criatura més humil i més capaç d'acollir el Don inefable de l'Omnipotent. A just títol l'àngel Gabriel la saluda com la «Filla de Sion»: «Alegres-te». És l'acció de gràcies de tot el Poble de Déu, i per tant de l'Església, que Maria eleva al Pare, en l'Esperit, en el seu càntic, quan ella porta en si el Fill etern.    
Catecisme de l'Església Catòlica 721, 722

MEDITACIÓ
Al Calvari s'havia fet el silenci gairebé absolut. Als peus de la Creu hi era també la Mare. La veus. Dreta. És l'amor sol que la sosté. Qualsevol consol és absolutament inútil. És sola en el seu inefable dolor. La veus: és immòbil: vera estàtua del dolor esculpida per la mà de Déu. Ara Maria viu per Jesús i en Jesús. Cap criatura s'ha acostat mai al diví com Ella, cap sap patir divinalment com Ella. Dolor desconcertant, més que humà, que passa totes les mesures. Els seus ulls ardents contemplen la tremenda visió. Ho veu tot. Voldria veure-ho tot. N'hi té dret: és la seva Mare. És seu. Ho reconeix bé. N'han fet escarni, però ho reconeix. Quina mare no reconeixeria el seu fill fins i tot quan fos desfet pels cops o desfigurat per un cop inesperat de les forces cegues? És seu i Li pertany. Li ha estat sempre propera en els temps de la seva infantesa i de la seva adolescència, com en els anys de la virilitat fins que ha pogut….. És un miracle que no caigui a terra. Però el  miracle més gran és el del seu amor que La sosté, que La manté allà dreta fins que Ell no sigui mort. Fins que Ell viu, Ella no podrà morir! Sí, Senyor, vull romandre aquí al teu costat i al de la Teva Mare. Aquest gran dolor que Us uneix al Calvari és el meu dolor perquè és tot per a mi. Per a mi, gran Déu!   
Eugenio Bernardi,  La passió de Jesús
Ave Maria
Amen

PREGUEM
O Déu, que en el teu misteriós disseny de salvació has volgut continuar la passió del teu Fill en els membres ferits del seu cos, que és l'Església, fes que, units a la Mare Dolorosa als peus de la creu, aprenguem a reconèixer i servir amb amor sol·lícit el Crist, que pateix en els germans.  Per Crist, nostre Senyor.

Amen.