-
comparteix
-
Maria fuig a Egipte per salvar Jesús
V. T'alcem i et beneïm, Senyor.
R. Perquè a l'obra de la salvació has associat la Verge Mare.
PARAULA DE DÉU
Del Evangeli segons Mateu. 2,13-14 [Els mags] havien acabat de partir, quan un àngel del Senyor aparegué en somni a Josep i li digué: «Alça't, pren amb tu el nen i la seva mare i fuig a Egipte, i queda't allà fins que et doni avís, perquè Herodes vol matar el nen». Josep, aixecant-se, prengué amb ell el nen i la seva mare de nit i fugí a Egipte, on es quedà fins a la mort d'Herodes, perquè s'complís allò que el Senyor havia dit per boca del profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.
LA FE DE L'EGLÉSIA
La fugida a Egipte i el massacre dels innocents manifesten l'oposició de les tenebres a la llum: «Vingué a casa seva, i els seus no el varen rebre» (Jn 1,11). Tota la vida de Crist estarà sota el signe de la persecució. Els seus comparteixen amb ell aquest destí. El seu retorn d'Egipte recorda l'Èxode i presenta Jesús com el redemptor definitiu. Durant la major part de la seva vida, Jesús ha compartit la condició de la gran majoria dels homes: una existència quotidiana sense aparent grandesa, vida de treball manual, vida religiosa jueva sotmesa a la Llei de Déu, vida en la comunitat. Pel que fa a tot aquest període, se'ns ha revelat que Jesús era «sotmès» als seus pares i que «creixia en saviesa, edat i gràcia davant de Déu i dels homes» (Lc 2,51-52). En la submissió de Jesús a la seva mare i al seu pare legal es realitza l'observança perfecta del quart comandament. Aquesta submissió és la imatge en el temps de l'obediència filial al seu Pare celestial.
Catecisme de l'Església Catòlica 530-532
MEDITACIÓ
Després de la visita dels Mags, després del seu homenatge, després de l'ofrena dels regals, Maria, juntament amb el nen, ha de fugir a Egipte sota la sol·lícita protecció de Josep, perquè «Herodes estava buscant el nen per matar-lo» (Mt 2,13). I fins a la mort d'Herodes hauran de romandre a Egipte. Després de la mort d'Herodes, quan la sagrada família fa tornada a Natzaret, comença el llarg període de la vida amagada. Aquella que «ha cregut en l'compliment de les paraules del Senyor» (Lc 1,45) viu cada dia el contingut d'aquestes paraules. Diàriament al seu costat és el Fill, a qui ha donat el nom de Jesús; per tant. Certament en el contacte amb ell ella fa servir aquest nom, que d'altra banda no podia despertar meravella en ningú, essent en ús des de molt de temps a Israel. No obstant això, Maria sap que aquell que porta el nom de Jesús ha estat anomenat per l'àngel «Fill de l'Altíssim» (Lc 1,32). Maria sap d'haver-lo concebut i donat a llum «sense conèixer home», per obra de l'Esperit Sant, amb la potència de l'Altíssim que ha estès la seva ombra sobre ella, així com en els temps de Moisès i dels pares la núvol velava la presència de Déu. Per tant, Maria sap que el Fill, donat a llum per ella verginalment, és precisament aquell «sant», «el Fill de Déu», del qual li havia parlat l'àngel. Durant els anys de la vida amagada de Jesús a la casa de Natzaret, també la vida de Maria és «amagada amb Crist en Déu» (Cl 3,3) mitjançant la fe. La fe, en efecte, és un contacte amb el misteri de Déu. Maria constantment, diàriament és en contacte amb l'inefable misteri de Déu que s'ha fet home, misteri que supera tot allò que ha estat revelat en l'Antiga Aliança.
Juan Pau II, Redemptoris Mater 16,17
Ave Maria
Amén
PREGUEM
Déu fidel, que en la benaurada Verge Maria has donat compliment a les promeses fetes als pares, dona'ns de seguir l'exemple de la Filla de Sion que a tu va agradar per la seva humilitat i amb l'obediència cooperà a la redempció del món.
Per Crist, nostre Senyor.
Amén.
