Maria Santíssima diposa el cos de Jesús al sepulcre en espera de la resurrecció
V. Et lloem i et benedicim, Senyor.
R. Perquè a l'obra de la salvació has associat la Verge Mare.
PARAULA DE DÉU
De l'Evangeli segons Joan. 19,38-42 Josep d'Arimatèa, que era deixeble de Jesús, però de manera secreta per por als jueus, demanà a Pilat que li donés el cos de Jesús. Pilat ho concedí. Aleshores ell hi anà i prengué el cos de Jesús. Hi anà també Nicodèm, aquell que abans havia anat a veure Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i d'àloe, d'uns seixanta quilos. Aleshores prengueren el cos de Jesús i l'envoluparen en llençols amb els aromàtics, com és costum enterrar entre els jueus. Ara bé, al lloc on havia estat crucificat hi havia un hort, i a l'hort hi havia un sepulcre nou, on encara no s'hi havia dipositat ningú. Allà, doncs, dipositaren Jesús, a causa de la Preparació dels jueus, perquè aquell sepulcre era a prop.
LA FE DE L'EGLÉSIA
«Per la gràcia de Déu, ell» ha provat «la mort a favor de tots» (Hb 2,9). En el seu disseny de salvació, Déu ha disposat que el seu Fill no només morís «pels nostres pecats» (1Cor 15,3) sinó també que «provés la mort», és a dir, que conegués l'estat de mort, l'estat de separació entre la seva ànima i el seu Cos pel temps comprès entre el moment en què ell va expirar a la creu i el moment en què va ressuscitar. Aquest estat de Crist mort és el Misteri del sepulcre i de la descenta als inferns. És el Misteri del Diumenge de Pasqua en què Crist dipositat al sepulcre manifesta el gran repòs sabàtic de Déu després de l'acompliment de la salvació dels homes que posa en pau l'univers sencer. La permanència de Crist a la tomba constitueix l'enllaç real entre l'estat de passibilitat de Crist abans de la Pasqua i el seu estat actual gloriós de ressuscitat. És la mateixa Persona del «Vivent» que pot dir: «Jo era mort, però ara visc per sempre» (Ap 1,18). Déu [el Fill] no ha impedit que la mort separés l'ànima del cos, com naturalment passa, però ell els ha tornat a unir l'un a l'altre amb la Resurrecció, amb la finalitat de ser ell mateix, en la seva Persona, el punt de trobada de la mort i de la vida aturant en si la descomposició de la natura causada per la mort i convertint-se ell mateix en principi de reunió per a les parts separades [Sant Gregori de Nissa, Oratio catechetica, 16: PG 45, 52B].
Catecisme de l'Església Catòlica 624, 625
MEDITACIÓ
Molt a prop del Calvari, en un hort, Josep d'Arimatèa s'havia fet escavar a la roca un sepulcre nou. I essent la vigília de la gran Pasqua dels jueus, allà hi dipositen Jesús. Després, Josep, fent rodar una gran pedra sobre la porta del sepulcre, se'n va (Mt 27, 60). Sense res de propi Jesús és vingut al món i sense res de propi -ni tan sols el lloc on descansa - ens ha deixat. La Mare del Senyor - la meva Mare - i les dones que van seguir el Mestre des de Galilea, després d'haver observat tot atentament, també hi entren. Caeu la nit. Ara tot ha acabat. L'obra de la nostra Redempció és acomplerta. Ara som fills de Déu, perquè Jesús és mort per nosaltres i la seva mort ens ha redimit. Empti enim estis pretio magno! (1 Cor 6, 20), tu i jo hem estat comprats a gran preu. Hem de fer esdevenir vida nostra la vida i la mort de Crist. Morir mitjançant la mortificació i la penitència, perquè Crist visqui en nosaltres mitjançant l'Amor. I, doncs, seguir les petjades de Crist, amb l'anhel de co-redimir totes les ànimes. Donar la vida pels altres. Només així es viu la vida de Jesucrist i ens convertim en una sola cosa amb Ell.
S. Josemaria Escrivà de Balaguer
Ave Maria
Amén
PREGUEM
Pare sant, que en el misteri pascual has establert la salvació del gènere humà, concedeix a tots els homes amb la gràcia del teu Esperit d'estar inclosos en el nombre dels fills d'adopció, que Jesús morint va confiar a la Verge Mare. Ell viu i regna pels segles dels segles.
Amén.
RIT DE CONCLUSIÓ
V. Et lloem i et venerem, Santa Maria, Verge Addolorada.
R. Mare fidel a la creu del Fill.
Acclamació
Benedita tu, Santa Maria, Verge Addolorada: associada a la passió de Crist, has esdevingut la nostra mare, senyal d'esperança en el nostre camí.
Preguem.
O Déu, tu has volgut que al costat del teu Fill, aixecat a la creu, fos present la seva Mare addolorada: fes que, associats amb ella a la passió de Crist, participem de la glòria de la resurrecció.
Ell viu i regna pels segles dels segles.
Amén.
Comiat
V. Ens protegeixi la Verge Maria i ens guiï benigna en el camí de la vida.
R. Amén.
Seqüència
Addolorada, en plor,
la Mare està a la creu
d'on penja el Fill.
Immersa en angúnia mortal
gemeix a l'interior del cor
trafit per espasa.
Quan gran és el dolor
de la beneïda entre les dones,
Mare de l'Unigènit!
Plora la Mare compassiva
contemplant les ferides
del seu Fill diví.
Què pot contenir-se del plor
davant la Mare de Crist
en tant patiment?
Què pot no provar dolor
davant la Mare
que porta la mort del Fill?
Pels pecats del seu poble
ella veu Jesús en els tormentes
del dur suplici.
Per nosaltres ella veu morir
el seu dolç Fill,
sol, en l'última hora.
O Mare, font d'amor,
fes que jo visqui el teu martiri,
fes que jo plori les teves llàgrimes.
Fes que ardi el meu cor
en estimar el Crist-Déu,
per ser-li agradable.
Te prego, Mare santa:
siguin impreses al meu cor
les ferides del teu Fill.
Uneix-me al teu dolor
per el teu Fill diví
que per mi ha volgut patir.
Amb tu deixa'm plorar
el Crist crucificat
fins que tingui vida.
Quedar-me sempre a prop teu
plorant sota la creu:
això desitjo.
O Verge santa entre les verges,
no rebutgis la meva pregària,
i acull el meu plor de fill.
Fes-me portar la mort de Crist,
participar dels seus patiments,
adorar les seves ferides santes.
Fereix el meu cor amb les seves ferides,
ajunta'm a la seva creu,
embriaga'm del seu sang.
En el seu retorn gloriós
romans, o Mare, al meu costat,
salva'm de l'etern abandonament.
O Crist, en l'hora del meu pas
fes que, per mà de la teva Mare,
arribi a la meta gloriós.
Quan la mort dissolgui el meu cos
obre, Senyor, les portes del cel,
acull-me en el teu regne de glòria.
Amén.
LLETÀNIES DE L'ADDOLORADA
Senyor, misericòrdia.
Crist, misericòrdia.
Senyor, misericòrdia.
Crist, escolta'ns.
Crist, exaudens-nos.
Pare que ets als cels, tingues misericòrdia de nosaltres
Fill, redemptor del món
Esperit sant Paràclit
Trinitat santa, Déu únic
Mare del Crucificat, prega per nosaltres.
Mare del cor trafit
Mare del Redemptor
Mare dels redimits
Mare dels vius
Mare dels deixebles
Verge obedient
Verge oferent
Verge fidel
Verge del silenci
Verge del perdó
Verge de l'espera
Dona exiliada
Dona forta
Dona intrepida
Dona del dolor
Dona de la nova aliança
Dona de l'esperança
Nova Eva
Sòcia del Redemptor
Serva de la reconciliació
Defensa dels innocents
Coratge dels perseguits
Fortesa dels oprimits
Esperança dels pecadors
Consolació dels afligits
Refugi dels miserables
Consol dels exiliats
Sostre dels dèbils
Alleujament dels malalts
Reina dels màrtirs
Glòria de l'Església
Verge de la Pasqua
Anyell de Déu, que treus els pecats del món, perdona'ns, Senyor.
Anyell de Déu, que treus els pecats del món, escolta'ns, Senyor.
Anyell de Déu, que treus els pecats del món, tingues misericòrdia de nosaltres.
Preguem
O Déu, tu has volgut que la vida de la Verge fos marcada pel misteri del dolor; concedeix-nos, et preguem, de caminar amb ella pel camí de la fe i d'unir les nostres sofriments a la passió de Crist perquè esdevinguin ocasió de gràcia i instrument de salvació.
Per Crist, el nostre Senyor.
Amén.
PREGÀRIA A LA VERGE ADDOLORADA
Santa Maria, Verge Addolorada!.
A la Creu del teu Fill ets l'humanitat obedient i fidel, docil a la Paraula, oberta a l'Esperit. Mous encara els teus grans ulls misericordiosos cap a tots els que hem perdut el camí del bé i perdut la consciència del pecat, perquè no sigui feta vana la Creu de Crist.
Santa Maria, Verge Addolorada!
A peu de la Creu del teu Fill ets la imatge de la pietat pura, immensa i solícita. Dirigeix encara el teu mirada d'amor cap a les necessitats del teu poble clavat per les malalties o per la fam, nu en la solitud o en el dubte, sagnant per les ferides de la violència o de l'odi.
Santa Maria, Verge Addolorada!
A costat de la Creu del teu Fill tu ets presència silenciosa, rostre de la fe, imatge de fidelitat. Vigila sobre tots nosaltres i ajuda'ns a esdevenir humils instruments de reparació, per combatre el dany que el pecat porta a l'edificació del Regne, per superar l'odi amb l'amor, l'indiferència amb el don de si.
A tu, Verge Addolorada, gloriosa Mare de Déu i mare nostra, la lloa grata i perenne.
Tu, aquesta lloa, transforma en himne festiu de glòria a l'inefable Santa Trinitat.
Amén.