SESTA ESTACIÓ

Maria Santíssima acull entre els braços el cos de Jesús deposat de la creu




V. Et lloem i et beneïm, Senyor.
R. Perquè a l'obra de la salvació has associat la Verge Mare.

PARAULA DE DÉU
De l'Evangeli segons sant Mateu. 27,57-61 Quan va arribar la nit, va venir un home ric d'Arimatèa, anomenat Josep, que també era deixeble de Jesús. Ell va anar a Pilat i li va demanar el cos de Jesús. Aleshores Pilat va ordenar que li fos entregat. Josep, un cop va haver pres el cos de Jesús, el va embolicar en un llençol blanc i el va dipositar al seu sepulcre nou, que s'havia fet escavar a la roca; després, un cop va haver fet rodar una gran pedra davant la porta del sepulcre, se'n va anar. I allà, davant el sepulcre, hi eren Maria de Magdala i l'altra Maria.

LA FE DE L'EGLÉSIA
El paper de Maria envers l'Església és inseparable de la seva unió amb Crist i n'és una conseqüència directa. «Aquesta unió de la Mare amb el Fill en l'obra de la Redempció es manifesta des del moment de la concepció verge de Crist fins a la seva mort». Es manifesta de manera especial en l'hora de la seva Passió: La Beata Verge va avançar pel camí de la fe i va conservar fidelment la seva unió amb el Fill fins a la creu, on, no sense un disseny diví, hi va estar dreta, va patir profundament amb el seu Fill unigènit i es va associar amb ànim matern al sacrifici d'ell, consentint amorosament a la immolació de la víctima que ella havia engendrat; i finalment, pel mateix Crist Jesús morint a la creu, va ser donada com a mare al deixeble amb aquestes paraules: «Dona, aquí tens el teu fill» (Jn 19, 26).    
Catecisme de l'Església Catòlica 964

MEDITACIÓ
La associació de la Verge a la missió de Crist arriba al seu punt culminant a Jerusalem, en el moment de la passió i mort del Redemptor. El Concili subratlla la dimensió profunda de la presència de la Verge al Calvari, recordant que Ella «va conservar fidelment la seva unió amb el Fill fins a la creu» (LG 58), i fa present que aquesta unió «en l'obra de la redempció es manifesta des del moment de la concepció verge de Crist fins a la mort d'Ell» (ibíd., 57). L'adhesió de la Mare a la passió redemptora del Fill es compleix en la participació al seu dolor. Tornem novament a les paraules del Concili, segons les quals, des de la perspectiva ja de la resurrecció, als peus de la creu, la Mare «va patir profundament amb el seu Unigènit i es va associar amb ànim matern al sacrifici d'Ell, consentint amorosament a la immolació de la víctima que Ella havia engendrat» (ibíd., 58). Amb aquestes paraules el Concili ens recorda la «compassió de Maria», en el cor de la qual es reflecteix tot el que Jesús pateix en l'ànima i en el cos, subratllant-ne la voluntat de participar en el sacrifici redemptor i d'unir la seva pròpia sofriment matern a l'oferta sacerdotal del Fill. En el drama del Calvari Maria és sostinguda per la fe, reforçada al llarg dels esdeveniments de la seva existència i, sobretot, durant la vida pública de Jesús. El Concili recorda que «la Beata Verge va avançar pel camí de la fe i va conservar fidelment la seva unió amb el Fill fins a la creu» (LG 58). En aquest suprem «sí» de Maria resplendeix l'esperança confiant en el futur misteriós, iniciat amb la mort del Fill crucificat. L'esperança de Maria als peus de la creu conté una llum més forta que la foscor que regna en molts cors: davant el Sacrifici redemptor, neix en Maria l'esperança de l'Església i de la humanitat.    
Juan Pau II, de la Catequesi de dimecres, 2 d'abril de 1997
Ave Maria
Amén


PREGUEM
O Déu, que per redimir el gènere humà, sedut pels enganyaments del maligne, has associat a la passió del teu Fill la Mare Dolorosa, fes que tots els fills d'Adam, sanats dels efectes devastadors de la culpa, siguin partícips de la creació renovada en Crist redemptor. Ell és Déu, i viu i regna pels segles dels segles. 
Amén.