Quants coses meravelloses i precioses són els dons de Déu, germans molt estimats! La vida en la immortalitat, l'esplendor en la justícia, la veritat en la llibertat, la fe en la confiança, el domini de si mateix en la santedat: tot això ha estat posat al nostre abast.
Quins seran, doncs, els béns que estan preparats per als que l'esperen? Només el Creador i el Pare dels segles, el Sant per excel·lència, en coneix la quantitat i la bellesa. Nosaltres, doncs, per tal de ser partícips dels dons promesos, fem tot el possible per trobar-nos entre els que l'esperen.
I com es realitzarà això, germans molt estimats? Es realitzarà si la nostra intel·ligència serà ferma en Déu amb la fe, si buscarem amb diligència el que li és agradable i acceptable, si farem el que és conforme a la seva santíssima voluntat, si seguirem el camí de la veritat, en definitiva, si ens mantindrem lluny de tota injustícia, perversitat, avivència, discussió, malícia i engany.
Aquesta és la via, germans molt estimats, en què trobem la nostra salvació, Jesucrist, mediador del nostre sacrifici, defensor i ajuda de la nostra debilitat. Per mitjà d'ell podem contemplar l'alçada dels cels, per mitjà d'ell contemplem el rostre puríssim i sublim de Déu, per ell s'han obert els ulls del nostre cor, per ell la nostra ment insensata i ofuscada floreix en la llum, per mitjà d'ell el Pare ha volgut que nosaltres gaudíssim del coneixement immortal. Ell, sent l'irradiació de la glòria de Déu, és tant superior als àngels, com més excel·lent és el nom que ha heretat (cf. Hb 1, 3-4).
Per això, germans, lluitem amb totes les forces sota els seus irreprotxables manaments. Els grans no poden estar sense els petits, ni els petits sense els grans. Tots estan barrejats, d'aquí el benefici mutu. Prenem com a exemple el nostre cos. El cap sense els peus no és res, com tampoc els peus sense el cap. Fins i tot els membres més petits del nostre cos són necessaris i útils per a tot el cos; de fet, tots s'acorden i es sotmeten al mateix fi, perquè tot el cos sigui ferm.
 Es garanteixi, doncs, la salvació de tot el nostre cos en Jesucrist, i cadascú sigui subjecte al seu proper segons el don de la gràcia que li ha estat confiat. Qui és fort s'ocupi de qui és dèbil, el dèbil respecti el fort. El ric ajudi el pobre, el pobre lloï Déu perquè li ha donat un que ve a colmar la seva necessitat. El savi mostri la seva saviesa no amb les paraules sinó amb les bones obres; l'humil no es doni testimoni a si mateix, sinó que deixi que un altre li ho doni. Tenint de Déu totes aquestes coses, hem de donar-li gràcies per tot. A ell la glòria pels segles dels segles. Amen.

De la «Carta als Corintis» de sant Climent I, papa