É una missió nobleíssima i font de grans mèrits dedicar-se a l'educació dels nens, especialment els pobres, per ajudar-los a aconseguir la vida eterna. Qui se'n fa mestre seu i, a través de la formació intel·lectual, s'implica a educar-los, sobretot en la fe i en la pietat, compleix en certa manera cap als nens l'ofici mateix del seu àngel custodi, i és altament benemèrit del seu desenvolupament humà i cristià.
L'escola és un mitjà formatiu insubstituïble, no només per preservar els nens del mal, sinó sobretot per orientar-los efectivament al bé, sigui quina sigui la seva condició familiar o social. El contacte assidu amb l'ensenyant pot incidir tan profundament en l'ànima dels joves que transforma completament la seva vida. Com a tendres branques, els joves es deixen fàcilment orientar per l'educador en la direcció que ell vol; però serà molt difícil reprendre'ls i reeducar-los, si haguessin pres deformacions perilloses.
L'educació acurada dels nens, especialment els pobres, no només afavoreix la seva promoció en sentit humà i cristià, sinó que és altament apreciada per tothom: pels pares, que tenen la satisfacció de veure els seus fills orientats pel camí del bé; per les autoritats de l'Estat, que poden comptar amb ciutadans honestos i súbdits fidels; per l'Església, sobretot, que hi guanya membres actius i vàlids per a les diverses expressions del seu apostolat.
La missió educativa requereix molta caritat, paciència a prova de tot, humilitat profunda: però qui hi consagra la vida, i demana a Déu de ser fidel al seu compromís educatiu, a més de la joia de sentir-se triat com a cooperador de la veritat, tindrà de Déu mateix suport i consol, i rebrà d'ell la recompensa de la qual parla el llibre sant: «Els que hagin dut molts a la justícia resplendiràn com les estrelles per sempre» (Dn 12, 3).
Tot això, certament, ho aconseguiran aquells que, lligant-se a aquesta missió en la donació plena d'una vida consagrada, s'esforcen a seguir Crist i a agradar només a ell, que ha dit: «Cada vegada que heu fet aquestes coses a un sol d'aquests germans meus més petits, m'heu fet a mi» (Mt 25, 40).

Dels «Escrits» de sant Josep Calassanci, sacerdot