Tota la nostra esperança és posada en Crist. Ell és tota la nostra salvació i la veritable glòria. Aquesta és una veritat òbvia i familiar per a vosaltres, que us trobeu en el ramat d'aquell que presta orelles a la veu d'Israel i el pastura. Però com que hi ha pastors que desitgen ser anomenats pastors, però no volen complir els deures dels pastors, examinem què se'ls diu del profeta. Escolteu-ho amb atenció, nosaltres el sentirem amb temor.
«Em va ser dirigida aquesta paraula del Senyor: Fill de l'home, profetitza contra els pastors d'Israel, profetitza i diu als pastors d'Israel» (Ez 34, 1-2). Hem escoltat ara mateix la lectura d'aquest passatge, per tant hem decidit parlar-ne una mica amb vosaltres. Déu mateix ens ajudarà a dir coses veritables, encara que no diguem coses nostres. Si diguéssim coses nostres, seríem pastors que pasturen ells mateixos, no el ramat; però si diem coses que venen d'ell, ell mateix us pasturarà, servint-se de qualsevol.
«Diu el Senyor Déu: Ai dels pastors d'Israel que pasturen ells mateixos! No haurien de pasturar els pastors el ramat?» (Ez 34, 2), és a dir, els pastors no han de pasturar ells mateixos, sinó el ramat. Aquesta és la primera càrreca d'acusació contra aquests pastors: ells pasturen ells mateixos i no el ramat. Qui són aquells que pasturen ells mateixos? Aquells dels quals l'Apostol diu: «Tots, en efecte, busquen els seus propis interessos, no els de Jesucrist» (Fil 2, 21).
Ara nosaltres, que el Senyor, per la seva bondat i no pel nostre mèrit, ha posat en aquest ofici –del qual hem de donar compte, i quin compte!– hem de distingir molt bé dues coses: la primera, és a dir, que som cristians, i la segona, que estem posats al capdavant. El fet de ser cristians ens concerneix a nosaltres; l'estar posats al capdavant, en canvi, us concerneix a vosaltres.
Per el fet de ser cristians hem de cuidar la nostra utilitat; en tant que estem posats al capdavant, hem de preocupar-nos de la vostra salvació.
Probablement molts cristians senzills arriben a Déu seguint un camí més fàcil que el nostre i caminant tan més àgilment, com més petit és el pes de responsabilitat que porten a les espatlles. Nosaltres, en canvi, hauran de donar compte a Déu, primer de tot, de la nostra vida, com a cristians, però després hauran de respondre d'una manera particular de l'exercici del nostre ministeri, com a pastors.

Inici del «Discurs sobre els pastors» de sant Agustí, bisbe