Mares caríssimes mares i germanes en Jesucrist, esforceu-vos, amb l'ajuda de la gràcia, d'adquirir i conservar en vosaltres una tal intenció i bon sentiment, de manera que siguem mogudes a la cura i al govern de la Companyia només per amor de Déu i per zel de la salut de les ànimes.
Si totes les vostres obres estaran així arrelades en aquesta doble caritat, no podran portar sinó bons i salutífers fruits. Per això diu el nostre Salvador: «Un arbre bo no pot produir fruits dolents» (Mt 7, 18), com si volgués dir que el cor, quan és informat per la caritat, no pot produir sinó bones i santes obres. Per això també deia sant Agustí: Ama i fes el que vulguis, com si digués clarament: La caritat no pot pecar.
Us suplico encara de voler recordar i tenir esculpides a la ment i al cor totes les vostres filles una a una; i no només els seus noms, sinó també la seva condició, índole, estat i tot allò que els pertany. Això no us serà cosa difícil, si les abraçareu amb viva caritat.
Fins i tot les mares segons la carn, si tinguessin mil fills, tots se'ls tindrien a l'ànim totalment fixats un per un, perquè així opera el veritable amor. De fet, sembla que, quant més en tenen, tant més creix l'amor i la cura particular per cadascun. Més encara les mares segons l'esperit poden i han de fer això, perquè l'amor segons l'esperit és, sense comparació, molt més potent que l'amor segons la carn. Per tant, mares caríssimes, si amareu aquestes nostres filles amb viva i viscerada caritat, serà impossible que no les tingueu totes particularment impreses a la memòria i al cor.
Esforceu-vos a tirar-les endavant amb amor i amb mà suau i dolça, i no imperiosament ni amb aspritud; sinó en tot vulgueu ser agradables. Escolteu Jesucrist que recomana: «Apreneu de mi, que sóc dolç i humil de cor» (Mt 11, 29); i de Déu es llegeix que «governa amb excel·lent bondat tota cosa» (Sap 8, 1). I encara Jesucrist diu: «El meu jou és dolç i el meu pes és lleuger» (Mt 11, 30).
Per això heu d'esforçar-vos a usar tota la possible agradabilitat. Sobretot, guardeu-vos de voler obtenir alguna cosa per força: perquè Déu ha donat a cadascú el lliure albir i no vol forçar ningú, sinó només proposar, convidar i aconsellar. No dic, però, que de vegades no s'hagi d'usar alguna reprimenda i aspritud a temps i lloc segons la importància, la condició i la necessitat de les persones, sinó només hem de ser mogudes a això per la caritat i pel zel de les ànimes.

Del «Testament espiritual» de santa Àngela Merici, verge