Els consells de la Sapiència són Veritat i Vida
Amat la justícia, vosaltres que governeu la terra,
penseu rectament del Senyor,
cerqueu-lo amb cor senzill.
Perquè ell es deixa trobar pels que no el tenten,
es mostra a aquells que no rebutgen de creure en ell.
Els raonaments tortuosos allunyen de Déu;
la seva onipotència, posada a prova, fuig els insensats.
La saviesa no entra en una ànima que fa el mal
né habita en un cos esclau del pecat.
L'Esperit Sant, que ensenya,
fuig de la hipocresia,
es manté lluny dels discursos insensats,
és expulsat en arribar la injustícia.
La saviesa és un esperit amant dels homes;
però no deixarà impune qui insulta amb els llavis,
perquè Déu és testimoni dels seus sentiments,
i observador veritable del seu cor
i escolta les paraules de la seva boca.
De fet, l'esperit del Senyor emplea l'univers
abraçant-ho tot, coneix tota veu.
Per això no se li escaparà
qui profereix coses injustes,
la justícia venjadora no l'estalviarà.
S'investigarà, de fet, els propòsits de l'ímpiu,
el so de les seves paraules arribarà fins al Senyor
a condemna de les seves iniquitats;
perquè un orelleta gelosa escolta tot,
fins i tot el xiuxiueig de les murmuracions
no li resta secret.
Guardeu-vos, doncs, d'una vana murmuració,
preserveu la llengua de la calúnia,
perquè ni una sola paraula secreta serà sense efecte,
una boca mentirosa mata l'ànima.
Sb 1, 1-15
