A mi no m'ajudaran les atraccions del món ni els regnes d'aquesta terra. És millor per a mi morir per Jesucrist que estendre el meu imperi fins als confins de la terra. Busco aquell que ha mort per nosaltres, vull aquell que ha ressuscitat per nosaltres. És proper el moment del meu naixement.
Tingueu compassió de mi, germans: no m'impediu de viure, no vulgueu que mori. No abandoneu al món i a les seduccions de la matèria qui vol ser de Déu. Deixeu-me arribar a la llum pura; un cop hi sigui, seré veritablement un home. Deixeu-me imitar la passió del meu Déu. Si algú el té en si, comprengui el que vull i tingui compassió de mi, pensant en l'angoixa que m'oprimeix.
El príncep d'aquest món vol portar-me i ofegar la meva aspiració cap a Déu. Ningú dels que es trobin en el lloc no li doni la mà; ajudau, més aviat, la meva causa, és a dir, la de Déu. No sigueu dels que professen Jesucrist i estimen el món. No trobi lloc en vosaltres l'enveja. Fins i tot si us supliquéssim, quan seré entre vosaltres, no em feu cas. Creieu, més aviat, el que us escric ara, en ple possessió de la meva vida. Us escric que desitjo morir.
Tot el meu desig terreny és crucificat i no hi ha ja en mi cap flama per la matèria, però una aigua viva murmura dins meu i em diu: Vén al Pare. No em deleito més d'un aliment corruptible, ni dels plaers d'aquesta vida. Vull el pa de Déu, que és la carn de Jesucrist, de la descendència de David, i vull per beguda el seu sang, que és la caritat incorruptible.
No vull més viure la vida d'aquí baix. I el meu desig es realitzarà, si vosaltres ho voleu. Voleu-ho, us prego, per trobar també vosaltres benevolència. Us ho demano amb tota simplicitat, creieu-me. Jesucrist us farà comprendre que dic la veritat. Ell és la boca veritable per mitjà de la qual el Pare ha parlat en veritat. Demaneu per mi que pugui arribar-hi. No us escric amb intencions humanes, sinó segons la voluntat de Déu. Si patiré, vol dir que m'heu volgut bé. Si seré alliberat, és senyal que m'heu odiat.
Recordeu-vos en les vostres pregàries de l'església de Síria, que té Déu com a pastor en lloc meu. Només Jesucrist la governarà com a bisbe, i la vostra caritat. Em vergonyo de dir-me membre d'aquesta comunitat. No n'estic digne, perquè sóc l'últim de tots i com un avortament. Però obtindré per misericòrdia d'ésser algú si arribaré a Déu.
Us saluda el meu esperit i la caritat de les esglésies, que m'han acollit en el nom de Jesucrist, i no com un simple pelegrí. Us saluten també aquelles esglésies que, tot i estar fora del meu itinerari, només per poder-me veure, em precedien en les ciutats pels quals passava.

De la "Carta als Romans" de sant Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir