A tots els homes de bona voluntat se'ls dona en don la Salvació
L'etern Pare, amb un disseny de saviesa i de bondat liberalíssim i arcan, ha creat l'univers, ha decretat d'elevar els homes a la participació de la seva vida divina i, quan ells van caure, en Adam, no els ha abandonat, sinó que sempre els ha proveït l'ajuda necessària per a la salvació en consideració de Crist redemptor, «que és la imatge de Déu invisible, generat abans de tota creatura» (Col 1, 15). Tots els elegits el Pare des de l'eternitat «els ha coneguts en la seva presciència i els ha predestinats a ser conformes a la imatge del seu Fill, perquè ell sigui el primogènit d'una multitud de germans» (Rm 8, 29). Els creients en Crist els ha volgut convocar en la santa Església, la qual, ja prefigurada des del principi del món, admirablement preparada en la història del poble d'Israel i en l'antiga aliança i establerta «als darrers temps», ha estat manifestada per l'efusió de l'Esperit i tindrà gloriós compliment a la fi dels segles. Aleshores, com es llegeix en els sants Pares, tots els justs, a partir d'Adam, «del just Abel fins a l'últim elegit», seran reunits davant del Pare en l'Església universal.
Aquells que encara no han rebut l'Evangeli són ordenats de diverses maneres al poble de Déu i entre aquests de manera especial el poble al qual van ser concedides les aliances i les promeses i del qual Crist és nascut segons la carn (cf. Rm 9, 4-5). Aquest poble és caríssim a Déu per la tria que n'ha fet i pels seus patriarques i profetes. I aleshores Déu no es penedeix d'haver-lo triat i colmat de favors (cf. Rm 11, 28-29). Però el disseny de la salvació abasta també aquells que reconeixen el Creador, i entre aquests en primer lloc els musulmans, els quals, professant de tenir la fe d'Abraham, adoren amb nosaltres un Déu únic misericordiós, que jutjarà els homes en el dia final. El Senyor és també proper a tots aquells que cerquen el Déu desconegut en les ombres i en les imatges, perquè ell dona a tots vida i respiració i tota cosa (cf. Act 17, 25-28), i, com a salvador, vol que tots els homes siguin salvats (cf. 1 Tm 2, 4). De fet, aquells que sense culpa ignoren l'Evangeli de Crist i la seva Església, cerquen sincerament Déu i amb l'ajuda de la gràcia s'esforcen a complir amb les obres la voluntat divina, coneguda a través del dictamen de la consciència, poden aconseguir la salvació eterna. Ni la divina Providència nega les ajudes necessàries a la salvació a aquells que, sense haver-ne culpa, encara no han arribat a un coneixement explícit de Déu, i s'esforcen, no sense la gràcia divina, a conduir una vida recta. Perquè tot allò que de bo i de veritable es troba en ells és retengut per l'Església com una preparació a l'Evangeli, i com a donat per aquell que il·lumina tot home, perquè tingui finalment la vida.
De la Constitució dogmàtica «Lumen gentium» del Concili ecumènic Vaticà II sobre l'Església
