En un instant, en un bat de ulls, al so de la darrera trompeta; sonarà la trompeta, i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats» (1 Cor 15, 52). Quan diu «nosaltres», Pau mostra que amb ell conqueriran el don de la futura transformació aquells que, juntament amb ell i els seus companys, viuen en la comunió eclesial i en la vida santa. Després explica la qualitat d'aquesta transformació dient: «Cal, en efecte, que aquest cos corruptible es vestís d'incorruptibilitat, i que aquest cos mortal es vestís d'immortalitat» (1 Cor 15, 53). En aquests, doncs, seguirà la transformació deguda com a justa recompensa d'una regeneració prèvia, feta amb un acte espontani i generós del fidel. Per això es promet el premi de la renaixença futura a aquells que, durant la vida present, han passat del mal al bé.
La gràcia primer opera, com a don diví, el renovament d'una resurrecció espiritual mitjançant la justificació interior. Vindrà després la resurrecció corporal, que perfeccionarà la condició dels justificats. L'última transformació estarà constituïda per la glòria. Però aquesta mutació serà definitiva i eterna.
Precisament per això els fidels passen per les successives transformacions de la justificació, de la resurrecció i de la glorificació, perquè aquesta resti immutable per l'eternitat.
La primera metamorfosi es produeix aquí a baix mitjançant l'il·luminació i la conversió, és a dir, amb el pas de la mort a la vida, del pecat a la justícia, de la infidelitat a la fe, de les males accions a una conducta santa. Aquells que ressusciten amb aquesta resurrecció no pateixen la segona mort. D'aquests, a l'Apocalipsi, es diu: «Feliços i sants els que prenen part en la primera resurrecció. Sobre ells no té poder la segona mort» (Ap 20, 6).
Al mateix llibre també es diu: «El vencedor no serà tocat per la segona mort» (Ap 2, 11). Per tant, com que la primera resurrecció consisteix en la conversió del cor, així la segona mort consisteix en el suplici etern. Per això, qui no vol ser condemnat amb el càstig etern de la segona mort, s'afanyi aquí a baix a esdevenir partícip de la primera resurrecció. Si algú, en efecte, durant la vida present, transformat per la por de Déu, es converteix d'una vida dolenta a una vida bona, passa de la mort a la vida i, a continuació, també serà transformat de la deshonra a la glòria.

Del Tractat «La remissió» de sant Fulgenci de Rusp, bisbe