L'eucaristia és la vida dels pobles, l'eucaristia els ofereix un mateix centre de vida. Tots, en efecte, sense barreres de raça i de llengua, poden reunir-se junts per celebrar les festes de l'Església. L'eucaristia els dona una llei de vida, la de la caritat, de la qual és font, creant entre ells un vincle comú, una parentela cristiana. Tots mengen el mateix pa, tots són companys de taula de Jesucrist, que crea entre ells, de manera sobrenatural, una consonància de comportaments fraternals. Es llegeixin els Fets dels Apòstols. Aquests afirmen que la multitud dels primers cristians, jueus convertits i pagans batejats pertanyents a països diferents, «tenien un sol cor i una sola ànima» (Fets 4,32). Per què? Perquè eren assidus a escoltar l'ensenyament dels Apòstols i perseverants en la participació a la fracció del pa (cf. Fets 2,42). Certament, l'eucaristia és la vida de les ànimes i dels pobles, així com el sol és la vida dels cossos i de la terra. Sense el sol, la terra seria estèril, perquè és el sol qui la fa fèrtil, bella i rica; i és el sol qui dona als cossos l'agilitat, la força i la bellesa. Per què estranyar-nos si, davant d'aquests efectes prodigiosos, els pagans l'han adorat com el déu del món? En realitat, l'astre del dia obeeix a un Sol suprem, al Verbe diví, a Jesucrist, que il·lumina tot home que ve a aquest món i que mitjançant l'eucaristia, sacrament de vida, actua a l'interior dels cors per formar així les famílies i els pobles cristians. Quina benaurada, més aviat immensament benaurada, és l'ànima fidel que ha trobat aquest tresor amagat, que s'asoleix a aquesta font d'aigua viva i que freqüentment es nodreix d'aquest Pa de vida eterna! La comunitat cristiana és també una família. És Jesucrist-Eucaristia qui manté units els seus membres. Ell és el cap de família que prepara la taula. La fraternitat cristiana va néixer durant la Cena amb la paternitat de Jesucrist; ell crida els Apòstols «fills», fills meus, i els mana que s'estimin els uns als altres com ell els ha estimat. A la santa taula, tots són fills que reben el mateix aliment, i això porta sant Pau a dir que ells formen una sola família i un sol cos, perquè tots es nodreixen del mateix pa que és Jesucrist (cf 1Cor 10,16-17). L'eucaristia dona finalment a la comunitat cristiana la força de posar en pràctica la llei del respecte i de l'amor cap al proïsme. Jesucrist vol que els seus germans siguin honrats i estimats. Amb aquest objectiu, ell s'identifica amb ells: «Cada vegada que heu fet aquestes coses a un sol d'aquests meus germans més petits, m'heu fet a mi» (Mt 25,40), i a cadascun d'ells s'ofereix en comunió.

Dels «Escriptes eucarístics» de sant Pere Julià Eymard, sacerdot