El Senyor diu: «Feliços els que tenen gana i set de justícia, perquè seran saciats» (Mt 5, 6). Aquesta gana no té res a veure amb la gana corporal i aquesta set no demana una beguda terrenal, sinó que desitja trobar la seva satisfacció en el bé de la justícia. Voleix ser introduïda en el secret de tots els béns ocults i desitja omplir-se del mateix Senyor.

Feliç l'ànima que aspira a aquest aliment i crema de desig per aquesta beguda. No l'ambicionaria segurament si no n'hagués ja tastat la dolçor. Ha escoltat el Senyor que deia: «Proveu i vegeu com és bo el Senyor» (Sal 33, 9). Ha rebut una porció de la dolçor celestial. S'ha sentit cremar de l'amor de la castíssima volupitat, de manera que, després de menysprear totes les coses temporals, s'ha encès completament pel desig de menjar i beure la justícia. Ha après la veritat d'aquell primer comandament que diu: «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces» (Dt 6, 5; cfr. Mt 22, 37; Mc 12, 30; Lc 10, 27). De fet, estimar Déu no és altra cosa que estimar la justícia. Però com a l'amor de Déu s'associa la sol·licitud pel proïsme, així al desig de la justícia s'uneix la virtut de la misericòrdia. Per això el Senyor diu: «Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia» (Mt 5, 7).

Reconeix, o cristià, la sublimitat de la teva saviesa i comprèn amb quines doctrines i mètodes hi arribes i a quines recompenses ets cridat! Aquell que és misericòrdia vol que siguis misericordiós, i aquell que és justícia vol que siguis just, perquè el Creador resplendeixi en la seva criatura i la imatge de Déu brilli, com reflectida en l'espill del cor humà, modelat segons la forma del model. La fe de qui realment la practica no tem perills. Si ho faràs així, els teus desigs s'acompliran i posseïràs per sempre aquells béns que estimes.

I com que tot esdevindrà per a tu pur, gràcies a l'elemòsina, arribaràs també a aquella beatitud que el Senyor promet immediatament després amb aquestes paraules: «Feliços els purs de cor, perquè veuran Déu» (Mt 5, 8).

Gran, germans, és la felicitat d'aquell per a qui està preparat un premi tan extraordinari. Què vol dir, doncs, tenir el cor pur, sinó atendre a l'assoliment d'aquelles virtuts esmentades abans? Quina ment podria comprendre, quina llengua podria expressar l'immensa felicitat de veure Déu?

I no obstant això, a aquest objectiu arribarà la nostra naturalesa humana, quan serà transformada: veurà, és a dir, la divinitat en si mateixa, ja no «com en un espill, ni en manera confusa, sinó cara a cara» (1 Cor 13, 12), de la mateixa manera que cap home no ha pogut mai veure. Assolirà en la goig inefable de la contemplació eterna «aquelles coses que l'ull no ha vist, ni l'orella ha sentit, ni mai han entrat en el cor de l'home» (1 Cor 2, 9).

Sant Lleó el Gran, papa