Aquest sant servent de Déu, rebuda l'unció regial, no se va conformar amb les estretesses d'un regne terrenal, sinó que, per aconseguir la corona de la vida immortal, es va proposar de militar sota les banderes del Sum Re. Servir-lo és regnar! Per això va emprar una gran diligència en difondre l'amor a la religió i en assegurar a les esglésies beneficis i mobles preciosos. Va establir al seu mateix palau la seu episcopal de Bamberg sota els títols dels prínceps dels apòstols Pere i Pau i del glorios màrtir Jordi. Va fer-ne donació amb drets particulars a la santa església de Roma, per rendir a la primera Seu l'honor que li era degut per dret diví. Amb aquest alt patrocini va donar fonaments sòlids a la seva fundació.
Perquè després a tots sigui conegut amb quina vigilància aquest home sant va proveir la seva nova església dels béns de la pau i de la tranquil·litat també per als temps futurs, hi inserim aquí, com a confirmació, una seva carta:
«Enric, per divina Providència rei, a tots els fills de l'Església presents i futurs. Som convidats i amonestats pels salutars ensenyaments de la Sagrada Escriptura a abandonar els béns temporals i les comoditats d'aquesta terra i a buscar amb tots els mitjans d'aconseguir les mansions eternes dels cels. En efecte, el goig de la glòria present és transitori i van, llevat que no sigui orientat a l'eternitat celestial. I la misericòrdia de Déu va proveir al gènere humà un remei útil quan va establir que els béns de la terra fossin el preu de la pàtria celestial.
Per això a nosaltres, memòries d'aquesta clemència i ben sabent d'haver estat elevats a la dignitat regial per una gratuïta disposició de la misericòrdia de Déu, ens ha semblat cosa bona no només d'ampliar les esglésies construïdes pels nostres predecessors, sinó de n'edificar de noves a major glòria de Déu i dotar-les de beneficis i favors en senyal de la nostra devoció.
Per això, prestant vigilant oida als manaments del Senyor i observant els consells divins, desitgem posar en reserva al cel els tresors elargits per la generosa liberalitat divina; al cel, on els lladres no forcen ni roben, ni la pols ni la caragolada consumeixen; al cel, on, mentre ara ens donem pressa de recollir-hi totes les nostres coses, també el nostre cor pugui dirigir-se més sovint amb desig i amb amor.
Per tant, volem que tots els fidels sàpiguen que nosaltres hem elevat a la dignitat de primera seu episcopal una localitat que es diu Bamberg, deixada'ns en herència pel nostre pare, perquè allà es mantingui un solemne record de nosaltres i dels nostres pares i s'ofereixi contínuament el sacrifici de salvació per a tots els fidels».

D'una «Vita antiga» de sant Enric