Escultem, germans, la invitació amb què la pròpia Vida, que és font no només d'aigua viva, sinó també font de vida eterna i de llum, ens crida a ella. D'ell, en efecte, provenen la saviesa, la vida i la llum eterna. L'autor de la vida és la font de la vida, el creador de la llum, la pròpia font de la llum. No ens preocupem pels coses que ens envolten, sinó que dirigim la mirada cap amunt, cap a la font de la llum, de la vida i de l'aigua viva. Fem el que fan els peixos que surten a la superfície de la mar atrets per la font lluminosa. Elevem-nos per beure a la font d'aigua viva que brolla per a la vida eterna (cf. Jn 4, 14).
Oh, si tu, Déu misericordiós i Senyor pietós, et dignessis a cridar-me a aquesta font, perquè jo també, juntament amb tots els que tenen set de tu, pogués beure de l'aigua viva que brota de tu, font viva! Pogués embriagar-me de la teva inefable dolçor sense separar-me mai més de tu, fins a dir: Què de dolça és la font de l'aigua viva; la seva aigua que brolla per a la vida eterna mai no s'acaba!
Oh Senyor, tu mateix ets aquesta font eternament desitjable, de la qual contínuament hem de dessetegar-nos i de la qual sempre tindrem set. Dona'ns sempre, oh Crist Senyor, aquesta aigua perquè es transformi també en nosaltres en font d'aigua viva que brolli per a la vida eterna!
Demanen, certament, una gran cosa; qui no ho sap? Però tu, oh rei de la glòria, saps donar coses grans i coses grans has promès. Res és més gran que tu: però tu t'has donat a nosaltres i t'has immolat per nosaltres.
Per això et preguem que ens facis conèixer allò que estimem, ja que res busquem de tenir fora de tu. Tu ho ets tot per a nosaltres: la nostra vida, la nostra llum, la nostra salvació, el nostre aliment, la nostra beguda, el nostre Déu. Et prego, oh Jesús nostre, d'inspirar els nostres cors amb l'alè del teu Esperit i de ferir amb el teu amor les nostres ànimes perquè cadascun de nosaltres pugui dir amb tota veritat: Fes-me conèixer aquell que l'ànima meva estima (cf. Ct 1, 6 volg.); de fet, sóc ferit pel teu amor.
Desitjo que aquestes ferides siguin impreses en mi, oh Senyor. Benaurada l'ànima ferida per la caritat! Ella buscarà la font, n'hi beurà. En beure'n, n'haurà sempre set. En dessetegar-se, desitjarà amb ardor aquell de qui sempre té set, tot i beure'n contínuament. D'aquesta manera, per a l'ànima, l'amor és set que busca amb ànsia, és ferida que sana. Que el nostre Déu i Senyor Jesús Crist, metge pietós, es digni de ferir amb aquesta ferida saludable l'interior de la meva ànima, ell que, juntament amb el Pare i amb l'Esperit Sant, és un sol Déu pels segles dels segles. Amén

Sant Columbà, abat