Frares meus, és bon passar d'una festa a l'altra, d'una oració a l'altra i, finalment, d'una celebració a l'altra. És proper ara aquell temps que ens porta i ens fa conèixer un nou començament, el dia de la santa Pasqua, en què el Senyor s'ha immolat. Nosaltres ens alimentem del seu nutriment i sempre delitem la nostra ànima amb el seu preuós sang, gairebé atenent a una font. Tanmateix, sempre tenim set i sempre ardem de desig. El nostre Salvador, però, és proper a qui se sent arse i, per la seva benevolència, el dia de festa convida a si mateix els que tenen cors assetats, segons la seva paraula: «Qui té set, vingui a mi i begui» (Jn 7, 37). Però per apagar l'arsura interior no cal portar la boca a la font, n'hi ha prou amb demanar l'aigua a la font mateixa. La gràcia de la celebració festiva no és limitada a un sol moment, ni el seu raig resplendent s'apaga al capvespre del sol, sinó que resta sempre disponible per a l'esperit de qui ho desitja. Exerceix una força contínua sobre tots els que ja tenen la ment il·luminada i mediten dia i nit la Sagrada Escriptura. Aquests són com aquell home que és anomenat feliç, segons el que està escrit al salm: «Feliç l'home que no segueix el consell dels maldants, no s'atura al camí dels pecadors i no s'asseu en companyia dels stults; sinó que es complau en la llei del Senyor, i la seva llei medita dia i nit» (Sal 1, 1-2).
Per tant, estimats meus, Déu, que per a nosaltres va instituir aquesta festa, ens concedeix també de celebrar-la cada any. Ell, que per la nostra salvació va entregar a la mort el seu Fill, pel mateix motiu ens fa donació d'aquesta festivitat que destaca clarament entre les altres durant el curs de l'any. La celebració litúrgica ens sosté en les afliccions que trobem en aquest món. Mitjançant ella, Déu ens atorga aquella alegria de la salvació, que augmenta la fraternitat. Mitjançant l'acció sacramental de la festa, de fet, ens fon en una única assemblea, ens uneix tots espiritualment i fa trobar propers fins i tot els llunyans. La celebració de l'Església ens ofereix la manera de pregar junts i elevar comunitàriament el nostre agraïment a Déu. Aquesta, de fet, és una exigència pròpia de cada festa litúrgica. És un miracle de la bondat de Déu el de fer-nos sentir solidaris en la celebració i fondre en la unitat de la fe els llunyans i els propers, els presents i els absents.

De les «Lletres pasquals» de sant Atanasi, bisbe