Al Evangeli de Joan, el Senyor diu: «En això tots coneixeran que sou els meus deixebles: si us teniu amor els uns als altres» (Jn 13, 35). I en les cartes del mateix apòstol es llegeix: «Estimats, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor és de Déu; qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. Qui no estima no ha conegut Déu, perquè Déu és amor» (1 Jn 4, 7-8).
Per tant, que es moguin les ànimes dels fidels, i amb sincer examen jutgin els íntims afectes del seu cor. I si en les seves consciències trobaran algun fruit de caritat, no dubtin de la presència de Déu en ells. Si després volen trobar-se més disposats a rebre un hoste tan il·lustre, amplin sempre més l'àmbit del seu esperit amb les obres de misericòrdia.
Si efectivament Déu és amor, la caritat no ha de tenir límits, perquè la divinitat no pot ser tancada dins d'cap límit.
Estimats, és cert que per exercir el bé de la caritat tot temps és apropiat. Aquests dies, però, ho són de manera especial. Els que desitgen arribar a la Pasqua del Senyor amb la santedat de l'ànima i del cos s'esforcin al màxim per adquirir aquella virtut en la qual estan incloses totes les altres en grau suprem, i de la qual és coberta la multitud dels pecats. Hem de preparar-nos per celebrar el misteri més alt de tots, el misteri del sang de Jesucrist que ha esborrat les nostres iniquitats, fem-ho amb els sacrificis de la misericòrdia. El que la bondat divina ens ha donat, donem-lo també nosaltres a aquells que ens han ofès.
La nostra generositat sigui més àmplia cap als pobres i els patents perquè siguin donades gràcies a Déu per les veus de molts. El nutriment de qui en necessita sigui sostingut pels nostres dejunis. Al Senyor, efectivament, cap altra devoció dels fidels li agrada més que la dirigida als seus pobres, i on troba una misericòrdia sol·lícita, allà reconeix el signe de la seva bondat.
No s'hagi de por, en aquests donatius, de disminuir els propis béns, perquè la benevolència mateixa ja és un gran bé, ni pot faltar l'espai a la generositat, on Crist alimenta i és alimentat. En totes aquestes obres intervé aquella mà, que trencant el pa el fa créixer i distribuint-lo als altres el multiplica.
El qui fa l'elemosina ho faci amb alegria. Sigui segur que tindrà el màxim guany, quan haurà retengut per a si el mínim, com diu el beat apòstol Pau: «Qui subministra la llavor al que sembra i el pa per al nutriment, subministrarà i multiplicarà també la vostra llavor, i farà créixer els fruits de la vostra justícia» (2 Co 9, 10), en Jesucrist, el nostre Senyor, que viu i regna amb el Pare i l'Esperit Sant pels segles dels segles. Amen.
Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa
Per tant, que es moguin les ànimes dels fidels, i amb sincer examen jutgin els íntims afectes del seu cor. I si en les seves consciències trobaran algun fruit de caritat, no dubtin de la presència de Déu en ells. Si després volen trobar-se més disposats a rebre un hoste tan il·lustre, amplin sempre més l'àmbit del seu esperit amb les obres de misericòrdia.
Si efectivament Déu és amor, la caritat no ha de tenir límits, perquè la divinitat no pot ser tancada dins d'cap límit.
Estimats, és cert que per exercir el bé de la caritat tot temps és apropiat. Aquests dies, però, ho són de manera especial. Els que desitgen arribar a la Pasqua del Senyor amb la santedat de l'ànima i del cos s'esforcin al màxim per adquirir aquella virtut en la qual estan incloses totes les altres en grau suprem, i de la qual és coberta la multitud dels pecats. Hem de preparar-nos per celebrar el misteri més alt de tots, el misteri del sang de Jesucrist que ha esborrat les nostres iniquitats, fem-ho amb els sacrificis de la misericòrdia. El que la bondat divina ens ha donat, donem-lo també nosaltres a aquells que ens han ofès.
La nostra generositat sigui més àmplia cap als pobres i els patents perquè siguin donades gràcies a Déu per les veus de molts. El nutriment de qui en necessita sigui sostingut pels nostres dejunis. Al Senyor, efectivament, cap altra devoció dels fidels li agrada més que la dirigida als seus pobres, i on troba una misericòrdia sol·lícita, allà reconeix el signe de la seva bondat.
No s'hagi de por, en aquests donatius, de disminuir els propis béns, perquè la benevolència mateixa ja és un gran bé, ni pot faltar l'espai a la generositat, on Crist alimenta i és alimentat. En totes aquestes obres intervé aquella mà, que trencant el pa el fa créixer i distribuint-lo als altres el multiplica.
El qui fa l'elemosina ho faci amb alegria. Sigui segur que tindrà el màxim guany, quan haurà retengut per a si el mínim, com diu el beat apòstol Pau: «Qui subministra la llavor al que sembra i el pa per al nutriment, subministrarà i multiplicarà també la vostra llavor, i farà créixer els fruits de la vostra justícia» (2 Co 9, 10), en Jesucrist, el nostre Senyor, que viu i regna amb el Pare i l'Esperit Sant pels segles dels segles. Amen.
Dels «Discursos» de sant Lleó el Gran, papa
