El germà no pot redimir el germà, però hi ha un home que durarà a terme la redempció. Ell, però, no tindrà necessitat de propiciar-se Déu, ni haurà de pagar-li un rescat per la seva ànima (cf. Sal 48, 8-9 volg.). El que vol dir: «Per què temdreu en els dies tristos?» (Sal 48, 6). En efecte, què em pot fer mal a mi, que no només no necessito un redemptor, sinó que jo mateix sóc el redemptor de tots? Alliberaré els altres i hauré de tremolar per mi mateix? Escolta, faré noves totes les coses, produiré un renovament que cap amor humà sabria desitjar o dur a terme. Aquell que el germà, nascut del mateix ventre matern, no pot redimir perquè n'és impedit per la feblesa de la mateixa natura, el redimirà un home, aquell home del qual està escrit: «El Senyor els enviarà un salvador que els defensarà i els alliberarà» (Is 19, 20). Aquest home ha dit de si mateix: «Ara cerqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat» (Jn 8, 40).
Malgrat que sigui un home, qui el coneixerà? Perquè, com que Déu és un sol, així també és «un sol el mediador entre Déu i els homes, l'home Jesucrist» (1 Tm 2, 5). Ell és l'únic que redimirà l'home anant més enllà de tot amor fraternal, perquè ha vessat per a estranys el seu sang que ningú pot donar per a un germà. Per això no va estalviar el seu cos per redimir-nos del pecat i «ha donat a si mateix en rescat per a tots» (1 Tm 2, 6), com va afirmar el seu testimoni veritable, l'apòstol Pau, el qual diu: «Parlo la veritat, no minto» (Rm 9, 1).
Malgrat que ell sol redimirà? Perquè ningú pot igualar-lo en l'amor, i com ell ningú dona la seva vida pels seus esclaus; ningú pot igualar-lo en integritat: tots, en efecte, són sota el pecat perquè tots estan sotmesos a la caiguda d'Adam. Només se n'escull un redemptor, el qual no pugui estar subjecte al pecat antic. Per tant, per a l'home entenem Crist Senyor, el qual va prendre la condició de l'home per crucificar a la seva carn el pecat de tots i per destruir amb el seu sang la sentència de condemna contractada per tots.
Malgrat que potser diràs: Com es nega que un germà pugui redimir, quan ell mateix ha dit: «Anunciaré el teu nom als meus germans»? (Sal 21, 23). L'home Jesucrist no ens va perdonar els pecats en tant que germà nostre, sinó en tant que Déu nostre. Així, en efecte, està escrit: «Ha estat Déu qui ha reconciliat el món amb ell en Crist» (2 Cor 5, 19), és a dir, en aquell Jesucrist del qual només va ser dit que «el Verbe es va fer carn i va venir a habitar entre nosaltres» (Jn 1, 14). Per tant, no com a germà, sinó com a Senyor va habitar entre nosaltres, quan habitava a la carn.

Sant Ambròs, bisbe
Del «Comentari als salms»