El cor de Déu fa nul·les les distàncies

Quanto ocorre a aquells que des del cim d'una muntanya alta miren cap avall un mar profund i insondable, passa també al meu esperit quan, des de l'alçada de la paraula del Senyor, contemplo la profunditat de certs conceptes.

En molts llocs marítims es pot veure, des de la part orientada cap al mar, un muntanyó gairebé escletxat a la meitat i erosionat de dalt a baix. A la part més alta té un cim que s'alça sobre la profunditat del mar. Doncs bé, la impressió de qui abaixa la mirada cap a l'abisme impenetrable des d'aquella alçada vertiginosa és la mateixa que la meva quan empenyo cap avall els ulls des de l'alçada del misteriós dit del Senyor: «Feliços els purs de cor, perquè ells veuran Déu» (Mt 5, 8).

Déu aquí és proposat a la contemplació d'aquells que han purificat el seu cor. Però «Déu ningú no l'ha vist mai» (Jn 1, 18), com afirma el gran Joan. Pau, amb la seva intel·ligència sublim, ho confirma i hi afegeix: «Ningú dels homes no l'ha vist mai, ni el pot veure» (1 Tm 6, 16). Aquesta és aquella roca llisa, erosionada i escarpada que no ofereix en si mateixa cap suport ni sostre per als conceptes de la nostra intel·ligència. Fins i tot Moisès, en les seves afirmacions, l'ha declarada impracticable, de manera que la nostra ment no hi pot accedir mai, per molt que s'esforci a agafar-se a alguna cosa i guanyar el cim. Hi ha un dit que talla a pic la nostra roca: No hi ha ningú que pugui veure Déu i viure (cf. Ex 33, 20).
Compreneu ara la vertigen de la nostra intel·ligència que s'alça sobre la profunditat dels arguments tractats en aquest discurs?

Però veure Déu constitueix la vida eterna. Si Déu és vida, qui no veu Déu no veu la vida.
A quines estreteses és reduïda la esperança dels homes!

El Senyor, però, aixeca i sosté els cors que vacil·len, com va actuar amb Pere, que estava per ofegar-se. El va posar de nou dret sobre l'aigua com sobre un terra sòlid i resistent.
Si, trobant-nos penedits sobre l'abisme d'aquestes especulacions, s'acosta també a nosaltres la mà de la Paraula, es posarà sobre la intel·ligència i ens farà veure el veritable significat de les coses, llavors serem lliures de la por i seguirem el seu camí. Però sempre que el nostre cor sigui pur. Diu, de fet: «Feliços els que tenen un cor pur, perquè ells veuran Déu».

Sant Gregori de Nissa