Bernardo, abate
El sant que neixrà de tu, serà anomenat Fill de Déu (cf. Lc 1, 35), font de la saviesa, Verb del Pare als cels més alts.
El Verb, o Verge santa, es farà carn per mitjà teu, i aquell que diu: «Jo sóc en el Pare i el Pare és en mi» (Jn 10, 38) dirà també: «He sortit del Pare i he vingut al món» (Jn 16, 28).
Per tant «En el principi era el Verb», és a dir, ja brotava la font, però encara únicament en si mateixa, perquè al principi «el Verb era davant de Déu» (Jn 1, 1), habitava la seva llum inaccessible. Llavors el Senyor va començar a formular un pla: Jo tinc projectes de pau i no de desgràcia (cf. Jr 29, 11). Però el projecte de Déu romania davant d'ell i nosaltres no érem capaços de conèixer-lo. De fet: qui coneix el pensament del Senyor i qui pot ser-li conseller? (cf. Rm 11, 24). I llavors el pensament de pau es va abocar en l'obra de pau: «El Verb es va fer carn i va venir a habitar entre nosaltres» (Jn 1, 14); va venir a habitar especialment als nostres cors mitjançant la fe. Va esdevenir objecte del nostre record, del nostre pensament i de la nostra mateixa imaginació.
Si ell no hagués vingut entre nosaltres, quina idea s'hauria pogut fer de Déu l'ésser humà, si no la d'un ídol, fruit de la fantasia?
Hauria romès incomprensible i inaccessible, invisible i del tot inimaginable. En canvi, ha volgut ser comprès, ha volgut ser vist, ha volgut ser imaginat. Diràs: On i quan es fa visible per a nosaltres? Precisament al pessebre, en el si de la Verge, mentre predica a la muntanya, mentre passa la nit en oració, mentre penja a la creu i palleja en la mort, o bé mentre, lliure entre els morts, mana sobre l'infern, o també quan ressureix el tercer dia i mostra als apòstols les ferides dels claus, com a senyals de victòria, i, finalment, mentre puja al cel sota els seus ulls.
No és potser cosa justa, pia i santa meditar tots aquests misteris? Quan la meva ment els pensa, hi troba Déu, hi sent aquell que en tot i per tot és el meu Déu. És, doncs, veritable saviesa aturar-se en ells en contemplació. És per a esperits il·luminats tornar-hi per omplir el seu cor del dolç record del Crist.
Dels «Discursos» de sant Bernat, abat
El Verb, o Verge santa, es farà carn per mitjà teu, i aquell que diu: «Jo sóc en el Pare i el Pare és en mi» (Jn 10, 38) dirà també: «He sortit del Pare i he vingut al món» (Jn 16, 28).
Per tant «En el principi era el Verb», és a dir, ja brotava la font, però encara únicament en si mateixa, perquè al principi «el Verb era davant de Déu» (Jn 1, 1), habitava la seva llum inaccessible. Llavors el Senyor va començar a formular un pla: Jo tinc projectes de pau i no de desgràcia (cf. Jr 29, 11). Però el projecte de Déu romania davant d'ell i nosaltres no érem capaços de conèixer-lo. De fet: qui coneix el pensament del Senyor i qui pot ser-li conseller? (cf. Rm 11, 24). I llavors el pensament de pau es va abocar en l'obra de pau: «El Verb es va fer carn i va venir a habitar entre nosaltres» (Jn 1, 14); va venir a habitar especialment als nostres cors mitjançant la fe. Va esdevenir objecte del nostre record, del nostre pensament i de la nostra mateixa imaginació.
Si ell no hagués vingut entre nosaltres, quina idea s'hauria pogut fer de Déu l'ésser humà, si no la d'un ídol, fruit de la fantasia?
Hauria romès incomprensible i inaccessible, invisible i del tot inimaginable. En canvi, ha volgut ser comprès, ha volgut ser vist, ha volgut ser imaginat. Diràs: On i quan es fa visible per a nosaltres? Precisament al pessebre, en el si de la Verge, mentre predica a la muntanya, mentre passa la nit en oració, mentre penja a la creu i palleja en la mort, o bé mentre, lliure entre els morts, mana sobre l'infern, o també quan ressureix el tercer dia i mostra als apòstols les ferides dels claus, com a senyals de victòria, i, finalment, mentre puja al cel sota els seus ulls.
No és potser cosa justa, pia i santa meditar tots aquests misteris? Quan la meva ment els pensa, hi troba Déu, hi sent aquell que en tot i per tot és el meu Déu. És, doncs, veritable saviesa aturar-se en ells en contemplació. És per a esperits il·luminats tornar-hi per omplir el seu cor del dolç record del Crist.
Dels «Discursos» de sant Bernat, abat
