Con la seva feina i amb l'enginy, l'ésser humà ha buscat sempre de desenvolupar més la seva vida. Avui, especialment amb l'ajuda de la ciència i de la tècnica, ha ampliat i continua ampliant el seu domini sobre gairebé tota la natura i, principalment, en virtut dels mitjans majors deguts a l'intens intercanvi entre les nacions, la família humana poc a poc es reconeix i es constitueix com una comunitat unitària en tot el món. D'aquí ve que molts béns que l'ésser humà s'esperava sobretot de les forces superiors, avui ja se'ls procura amb la seva pròpia iniciativa. Davant d'aquest immens esforç que abasta ara tot el gènere humà, sorgeixen entre els éssers humans diversos interrogants. Quin és el sentit i el valor de l'activitat humana? Com s'ha d'utilitzar els seus fruits i els seus recursos? Al assoliment de quin fi tendeixen els esforços tant dels individus com de les col·lectivitats?
La Església, que custodia el dipòsit de la paraula de Déu, font dels principis religiosos i morals, encara que no tingui sempre a punt la resposta a les qüestions individuals, desitja unir la llum de la revelació a la competència de tothom, perquè sigui il·luminat el camí que la humanitat ha pres fa poc. Per als creients és cert que l'activitat humana individual i col·lectiva, amb aquell immens esforç amb què els éssers humans al llarg dels segles busquen de canviar en millor les condicions de vida, respon al disseny diví. L'ésser humà, creat a imatge de Déu, ha rebut el mandat de sotmetre's la terra amb tot allò que hi és contingut, de governar el món en la justícia i en la santedat, de reconèixer Déu com a creador de tot i, en conseqüència, de referir a ell a si mateix i tot l'univers, de manera que, sotmeses a l'ésser humà totes les coses, el nom de Déu sigui glorificat sobre tota la terra.
Això val plenament també per a la feina de cada dia.
Quan homes i dones, per a procurar el manteniment a si mateixos i a la família, exerceixen la seva feina de manera que serveixen la societat, poden pensar justament que amb la seva activitat prolonguen l'obra del Creador, proveeixen al benestar dels germans i contribueixen amb la contribució personal a completar el disseny diví en la història. Els cristians pensen que allò que els éssers humans han produït amb el seu enginy i força no s'oposa a la potència de Déu, ni que la criatura racional sigui gairebé rival del Creador. Estan convençuts que les victòries del gènere humà són senyal de la grandesa de Déu i fruit del seu disseny inefable.
Quant més creix la potència dels éssers humans, tant més s'estén i s'amplia la responsabilitat, tant individual com col·lectiva. Els éssers humans no són desviats de l'edificació del món pel missatge cristià, ni són empesos a desinteressar-se del bé dels seus semblants, sinó més aviat a operar més intensament per a aquest objectiu.

De la Constitució pastoral «Gaudium et spes» del Concili ecumènic Vaticà II sobre l'Església al món contemporani