L’Etern Pare, amb un liberal’ i arcan disseny de saviesa i de bondat, ha creat l’univers, ha decretat d’elevar els homes a la participació de la seva vida divina i, quan ells van caure, en Adam, no els va abandonar, sinó que sempre els va proveir l’ajuda necessària per a la salvació en consideració de Crist redemptor, «que è la imatge de Deu invisible, engendrat abans de tota creatura» (Col 1, 15). Tots els elegits el Pare des de l’eternitat «els va conèixer en la seva presciència i els va predestinar a ser conformes a la imatge del seu Fill, perquè ell sigui el primogènit d’una multitud de germans» (Rm 8, 29). Els creients en Crist els va voler convocar en la santa Església, la qual, ja prefigurada des del principi del món, admirablement preparada en la història del poble d’Israel i en l’antiga aliança i establerta «als darrers temps», è estat manifestada per l’efusió de l’Esperit i tindrà gloriòs completament a la fi dels segles. Aleshores, com es llegeix en els sants pares, tots els justs, a partir d’Adam, «des del just Abel fins a l’últim elegit», seran reunits davant del Pare en l’Església universal.
Aquells que encara no han rebut l’Evangeli són ordenats de diverses maneres al poble de Deu i entre aquests de manera especial el poble al qual van ser concedides les aliançes i les promeses i del qual Crist è nascut segons la carn (cfr. Rm 9, 4-5). Aquest poble è carìssim a Deu per la tria que n’ha fet i pels seus patriarques i profetes. I aleshores Deu no es penedeix d’haver-lo triat i colmat de favors (cfr. Rm 11, 28-29). Però el disseny de la salvació abraça també aquells que reconeixen el Creador, i entre aquests en primer lloc els Musulmans, els quals, professant de tenir la fe d’Abraham, adoren amb nosaltres un Deu únic misericordiós, que jutjarà els homes en el dia final. El Senyor è també proper a tots aquells que cerquen el Deu desconegut en les ombres i en les imatges, perquè ell dona a tots vida i respiració i tota cosa (cfr. At 17, 25-28), i, com a salvador, vol que tots els homes siguin salvats (cfr. 1 Tm 2, 4). En efecte, aquells que sense culpa ignoren l’evangeli de Crist i la seva Església, cerquen sincerament Deu i amb l’ajuda de la gràcia s’esforcen de complir amb les obres la voluntat divina, coneguda a través del dictamen de la consciència, poden aconseguir la salvació eterna. Ni la divina Providència nega les ajudes necessàries a la salvació a aquells que, sense haver-ne culpa, encara no han arribat a un coneixement explícit de Deu, i s’esforcen, no sense la gràcia divina, de conduir una vida recta. Perquè tot allò que de bo i de veritable es troba en ells è reté per l’Església com una preparació a l’Evangeli, i com a donat per aquell que il·lumina tot home, perquè tingui finalment la vida.

De la Constitució dogmàtica «Lumen gentium» del Concili ecumènic Vaticà II sobre l’Església